Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 setembre 2019

Esperant...



Quan el gat no hi és, o dorm, les rates ballen. Resumint molt, i adaptat al context, aquest refrany explica prou bé la situació política que patim avui dia a Catalunya: Per una banda, el problema a casa nostra no es que el gat hagi marxat, el problema és que n’hi ha més d’un i no sabem ben bé qui mana ni que fan: a Lledoners, a Waterloo o al Pati dels Tarongers? Tampoc no sé que és pitjor: els recels, la falta o excés de lideratge, les desavinences, l’immobilisme o la por. Sigui com sigui, ja no podem perllongar més aquesta indigència política. Esperant què? Per l’altra banda, a Madrid, les rates ballen. Per molt que el govern espanyol hagi canviat de camisa, la musica que sona segueix essent la mateixa. I al mig d’uns i altres ens trobem, atordits, els catalans, sense saber ben bé què passa ni com ens en sortirem. Des de l’1 d’octubre ençà, el desconcert ha anat in crescendo. Personalment, tinc la sensació de vagabundejar. Em sento com Vladimir i Estragon, els dos sensesostre d’En attendant Godot, una obra de teatre de l’absurd escrita per S. Beckett: Ambdós personatges es troben al mig del no res (route de campagne avec arbre) esperant en va un tal Godot. No saben qui és. Han quedat (potser) amb ell, però no vindrà mai. Així, què fem? Seguim esperant o despertem?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: