Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h

22 agost 2019

Joc de cadires



Els pactes per aconseguir una cadira consistorial, poc a poc, s’han anat segellant: tu em dones un cop de ma amb aquesta cadira jo t’ajudo a muntar aquesta altra. Tant és que les peces no encaixin i que falti o sobri algun cargol. La política balla a ritme de Yenca i el votant s’ho mira amb cara de “m’han fotut lo pèl i els quartos”. I mentre prova de recordar en quin moment va tenir la brillant idea de votar aquell partit o l’altre, ja s’han constituït ajuntaments i governs. De pactes, en política, sempre n’hi ha hagut. De tots els colors, mides i mires.  La política ja és això. Avui, però, el mercadeig ha trencat totes les regles de l’aritmètica: pactes  impossibles, antinaturals, absurds, maquiavèl·lics, satànics, extravagants. Hem vist “faixeros”, Fausts, arribistes i malabaristes donant voltes com voltors, fent rotllana, mentre sona la música. Aconseguir una cadira, al preu que sigui. Al crit del “a por ellos”, com és el cas de Barcelona. Aviat sabrem, per exemple, si l’operació d’Estat contra l’independentisme també arriba a la DIBA. Un crit  que se sent més que mai i que ve d’arreu. També de l’altra banda dels Pirineus. Objectiu: impedir que Puigdemont i Comín esdevinguin eurodiputats. Aquesta, però, és una altra peli. De moment, Boye va repartint crispetes.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: