Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

La nit



30 de setembre de 2017. Nit de vetlla. Nit en blanc. Vigília del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. A l’EOI de Lleida –“Local electoral. Districte 1. Seccions 4”– ho teníem tot a punt. Ens havien dit que no podíem votar, que no podíem decidir el nostre futur com a poble, que no podíem triar el que volíem ser. Ens havien dit... però no vam fer cas. No podíem. Ens va empènyer la força d’una convicció de consciència, el deure de la desobediència civil pacífica, i ens vam aixecar contra un Estat que ignorava –ignora– la voluntat majoritària d’un poble. Vam desobeir, descarats,  sense por, determinats a fer caure el nostre mur berlinès, disposats a esmicolar-lo. La nit va ser el preàmbul de la revolta. A la matinada, l’EOI bullia. La il·lusió rajava a doll. Es va fer de dia. Meses constituïdes. Obrim portes. Estàvem votant. De sobte, negror i crits: “No home no! Però que fan? Els estan pegant! Violència no! Som gent de pau!”. Mans alçades. Finalment, vam votar, vam guanyar! Si la violència i la repressió no ens van aturar llavors, tampoc no ens aturaran ara. I mentre recordo aquella nit, em ve al cap el poema de Maria Mercè Marçal, Cançó de fer camí: “Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: