Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

12 novembre 2019

La paraula pervertida



Aïrat, violent, pervertit, ofensiu. Aquest ha estat el to del llenguatge d’una campanya electoral que s’acaba. Hem vist “autoproclamats” polítics, ebris de fanatisme, malparlar molt i parlar poc de política. Encara tindrem temps, en els darrers espeternecs de la campanya, de sentir algun exabrupte més contra Catalunya. Lamentablement, vivim atrapats en la paraula pervertida. La llengua enverinada s’imposa al discurs argumentat i reflexiu. No es fa política. S’envia al fiscal i al jutge. Friends connection: “La fiscalía, ¿de quien depende? ... Pues ya està”. El verí s’escampa i avança cap a una deriva neofranquista que acaba imposant el seu significat: menysvalorar majories, fer fora el diàleg de la política i llençar-ho tot al femer del totalitarisme. Vicent Partal citava Beauvoir fa ben poc: “Hi ha paraules tan assassines com les cambres de gas”. El nazisme va saber utilitzar massa bé el poder de la paraula. Discursos emmetzinats que la societat acaba normalitzant i tolerant. Al final, la perversió es va filtrant per totes les escletxes, fins arribar als fonaments, posant en perill l’estabilitat d’un vell edifici afectat d’aluminosi. La Constitució del 78 ja no l’aguanta. Sit and Talk? Sincerament, ara per ara, no vaig cap d’aquests “faixeros” ser capaç de dialogar.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: