Lleida
17/29° C (sol)
97% 26 km/h

30 maig 2020

La vida en un condó



Tornar profilàcticament: “Póntelo. Pónselo”. Benvinguts a la zona grisa del desconfinament. Entrem en una nova fase: “ni captius ni lliures”. El No man’s land. La vida no ocupada, disputada pel virus i l’individu. Viure atrapats, paracomptant un present indefinit. Fins avui, tancats entre quatre parets. A partir d’ara, tancats entre mil i una precaucions. La vida en un condó: les relacions reprenen, a condició que no gaire. Els cossos s’apropen, mantenint les distàncies. Recuperar la rutina amb la por al cos. Por al rebrot però també a perdre la feina o a haver de tancar el negoci. Por, sobretot, a haver de renunciar als somnis, personals i col·lectius. El retorn a la normalitat no serà una festa. El dia de l’alliberament arribarà sense focs d’artifici. Passarem del gris fosc al marengo. I acceptarem, malgrat tot, que la gamma de grisos sempre és millor que el negre. Clars-obscurs que reconfiguren la vida i dibuixen nous paisatges de futur, poc esperançadors. La realitat s’imposa: haurem d’aprendre a conviure amb el virus. Ara bé, estem disposats a viure la vida en un condó? Confinats en una democràcia distòpica? Personalment, la perspectiva del món feliç de Huxley, amb un Estat paternalista que ens manté amansits sota els efectes d’un narcòtic anomenat “por”, no m’agrada gens.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: