Lleida
13 / 20° C (pluja)
97% 26 km/h

24 maig 2019

L'eterna culpa d'Eva



Hem començat l’any de la pitjor manera, igual que va començar i acabar l’altre i l’altre, amb notícies que posen els pèls de punta: de dones maltractades, violades i assassinades; de maltractadors i violadors deixats en llibertat; d’Eves culpabilitzades per la societat; de jutges que són Manada; de partits feixistes que defensen la violència masclista i d’altres que pacten amb ells. L’Adam no ha deixat mai de culpabilitzar l’Eva. Per què? Per ser dona. Per vestir-se com vol. Per dir el que pensa. Per tenir sexe amb ella mateixa. Per no demanar permís, ni perdó. Per perdonar el seu monstre. Per deixar-lo. Per dir “no” quan la violen o per no dir res. Per tenir por. Per ser valenta. Per prendre decisions i anar lluny. Per quedar-se a casa, reclosa. Per ser fidel o no. Per no saber el que vol. Per tenir les coses clares. És igual, al final, quan aconsegueix escapar-se, alliberar-se, aixecar el cap, mirar-se al mirall i veure els cops –de fora i de dins– segueix sentint la veu de l’Adam que li recorda, una vegada i una altra, que la culpa és d’ella. Per això, per molts #MeToo i 8 de març que celebrem, la dona continuarà essent víctima d’un procés de dominació sexista profundament arrelat en una societat que banalitza la violència contra ella i perpetua el seu estigma.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: