Lleida
20-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 juliol 2019

Logofòbics



La logofòbia és una por intensa a les paraules. Aquests dies, a Espanya, no es pot parlar de “mediadors”. Un mot que fa por i que ha fet saltar les alarmes a banda i banda d’un arc polític cada cop més amalgamat. I un substitut? No pronunciïs l’innombrable “relator”. La notícia de la presencia d’un ésser neutral a la taula de negociació bilateral Govern-Gobierno feia trontollar els fonaments de la Unidaz. L’ombra del mediador/observador internacional planava rasant sobre els caps dels logofòbics. Ràpidament, la Moncloa cuitava a matisar. Massa tard. La caixa de Pandora ja era oberta: Tots al carrer! Traïció! Eleccions! De la mateixa manera, jutges i fiscals paranoides s’enfronten de fa temps a paraules com “sedició” i “rebel·lió”. Sobretot perquè han omplert pàgines i pàgines del procés contra el “procés” i ara no saben com omplir de significat uns mots que no poden justificar. Hi ha tractament? Difícil. L’amenaça és a l’interior d’ells mateixos. I quan aquests s’enfronten a les seves pors experimenten una ansietat intensa que els desestabilitza. Un símptoma més d’una deriva política cada cop més desballestada en una Espanya esquizofrènica: el pànic irracional no és a la paraula, sinó a la democràcia. Ben mirat, una diagnosi psiquiàtrica potser seria benvinguda.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: