Lleida
16-30° C (pluja)
97% 26 km/h

22 setembre 2019

Restituir el president



Any nou, vida nova? Respirem fondo. El 2019 polític ja ha començat, deixant enrere un 2018 sense fer net i amb l’aigua regirada. Confesso que vaig acabar l’any embafada, no només per la Grande Bouffe nadalenca, sinó per la quantitat de gestos polítics ingestes entre fotos de portada, capçaleres de TN i retuits. Al capdavall, moltes lluminàries però res clar: l’endemà, quan la notícia es difumina tot torna a ser normal. La política de guaret fa massa temps que marca el tempo i la desorientació creix. És cert que cal deixar descansar la terra abans de tornar-la a cultivar, amb el propòsit que es regeneri. La política, com la terra, igualment necessita el seu temps per restaurar l’equilibri dels elements que la componen. Però cal arrencar les males herbes i arços, sobretot després del 155 i, ara, amb el feixisme traient el nas. Ens hi haurem d’enfrontar, encara que s’amagui sota les cadires de vellut grana de la sala del Suprem. I si passem dels gestos a les gestes? I si li fotem una mica de canya? I si recuperem la consciència col·lectiva i el coratge unànime amb què vam desafiar tot un Estat? Ep! I si reprenem l’esperit de l’1-O? Per últim –o per començar–, i si restituïm el president Puigdemont? Ma padrina deia que la feina començada, no es pot deixar a mitges.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: