Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

Tenim armes



La  sentència del TS està al caure. Dies d’espera. L’espasa de Dàmocles. Ens trobem en un punt d’inflexió, crucial pel futur del nostre país. I mentre esperem i desesperem reneix la il·lusió col·lectiva. L’1-O. La pinya. L’esperança. Però amb la reviscolada de la mobilització independentista també creix el to i l’amenaça de l’estat i dels partits carronyaires. Ho fa un govern socialista que ha deixat de ser-ho i que dóna lliçons de no-violència a un moviment cívic i pacífic. Sánchez ja ha condemnat el terrorisme d’estat del PSOE? Mireu-vos al mirall, hipòcrites! Qui té les mans tacades de sang? Qui s’arrossega pel fang, incendiant Catalunya amb mentides, amenaces i astracanades? Tot el que feu no ablanirà la nostra lluita. Sí, tenim armes i munició: l’esperança i la perseverança. També som picapedrers: persistirem fins a esmicolar el feixisme. Tenim armes i ens defensarem. Esperar i perseverar. No hi ha una altra opció. L’alternativa és deixar de viure. Deixar de ser. Però l’esperança implica compromís. Si hom espera de veritat, no podem quedar-nos asseguts. Zachary Richard, cantautor acadià, diu que l’esperança és una forma d’engatjament: “El Compromís de poder actuar, fins i tot quan s’està al punt de mira de l’ocell rapinyaire o sota l’allau cruel de la dissort”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: