Lleida
4 - 9° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2018

'To be or not to be' sobirans



Aquests darrers dies hem viscut moments d’estupefacció i destarotament polític, difícils de pair. Vist i sentit el que ha passat al Parlament de Catalunya, em pregunto si s’han tornat tots bojos o bé si, com el príncep Hamlet, només ho fan veure. El que sí és cert és que la política a Catalunya ha agafat una deriva de tragèdia shakespeariana que fa feredat: To be or no to be sobirans. Aquesta era la qüestió que es plantejava, des de feia dies, la mesa del Parlament. Al final, la resposta, adobada pels desacords, les indecisions, les pors i la dermatitis partidista, no podia ser més decebedora i frustrant: el Parlament va deixar de ser sobirà. I ho va fer, perdent per golejada: Llarena-5, sobiranistes-0 (tots els gols fets en pròpia porta). El més trist de tot és que el que estava en joc –i s’ha perdut– no és la majoria parlamentaria sinó una qüestió molt més essencial, per damunt de debats polítics i d’estratègies de govern: l’autoritat d’una institució, dipositària dels nostres vots, que ens representa. La mesa del Parlament tenia el deure de defensar-la, de plantar cara a les ingerències d’un Estat repressor i a les vel·leïtats d’un jutge. Per què? Estem a divendres i l’espectre de l’independentisme segueix rondant, perdut, pel passadís dels passos perduts.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: