Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h

17 setembre 2019

Viatgers (I)



A l’estiu, suposadament, s’ha d’anar a algun lloc. Des de Marco Polo les coses han canviat molt i avui en dia hi ha tants tipus de viatgers com formes de veure el món. Viatjar, però, no és una destinació. El viatge hauria de ser exploració, descobriment i aprenentatge. De fet, no cal anar molt lluny, ni gastar-se una fortuna per anar a la quinta forca, ni passar deu hores entaforats dins un avió, ni fer tres hores de cua per visitar un monument en 10 minuts, ni córrer com alienats per “veure-ho” tot, ni pujar al cim de l’Everest per fer-se un selfie, ni tornar amb la maleta plena de souvenirs d’indrets “Wow que xulos”, que no saps ni com es diuen. No cal. Viatjar no té res a veure amb tot això. Viatjar és, encara que sembli una obvietat, fer un viatge. És el que he après d’escriptors com Stendhal i Pla. Per a l’escriptor empordanès, Stendhal era el viatger ideal, a qui “li interessa sobretot el que passa successivament per davant dels seus ulls, absolutament tot: la gent, la conversació, la manera de viure, la política, els costums, l’arqueologia –i l’art, naturalment–.” L’autèntic viatge és doncs aquell que cadascú de nosaltres emprèn, lluny o a prop, i on el que realment compta és el recorregut i el paisatge, exterior i interior, que ens acompanya i transforma.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: