Lleida
18-35° C (sol)
97% 26 km/h

24 agost 2019

Viatgers (II): 'Colette'



Fa poc he tornat de fer un viatge. D’un altre temps. D’un temps d’altri. Imatges en blanc i negre, de carretera i manta. “Maletero” ple. Maleta buida, de prejudicis. Destinació: el viatge mateix. Canviar la mirada i mirar intensament. Deixar-se anar i escoltar el paisatge. Sentir el batec de la vida, d’un altre país, d’una altra llengua, d’una altra gent: Enfilem la ruta dels petits pobles. Carreteres de Tour de France. El viatge es fa lent mentre assaborim paratges policroms efímers. Impressió d’un paisatge impressionista. Travessem boscos de roures i llits de falgueres. Voregem turons i tornem a baixar, suaument, cap a la vall. El Dordogne ens bressola. Fa calor. Desconcert de grills. Els plataners ens escorten i la carretera torna a ser obaga. Arribem a Monpazier. Ens aturem davant una vella casa. A la porta, una dona, també vella, ens mostra una fotografia d’un món esvanit: dos homes, carnissers, exhibeixen com trofeus dos bous acabats d’escorxar: “C’est mon père et mon grand-père” ens diu, ufanosa, la Colette. No la coneixem però ens obre la porta de casa seva. La seva vida, de bat a bat. Amb ella emprenem l’autèntic viatge. Amb ella, arribem a aquell punt excepcional del camí “on el sabor de l’instant impregna tots els contorns de la vida interior” (St. Exupéry).



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: