Lleida
5-15° C (pluja)
97% 26 km/h

13 novembre 2019

Sánchez, Tàntal i els catalans



No sé si us passa, però fa temps que tinc la sensació de patir el suplici de Tàntal: el rei que va desobeir els déus (versió 1-O de la mitologia grega), condemnat a patir eternament set i fam, envoltat d’aigua i fruita, sense poder mai apaivagar la seva ànsia. Una situació semblant a la política actual: embrollada, difusa i incerta. Com les 370 propostes de pa sucat amb oli / brindis al sol de Sánchez. Definitivament, el seu programa no només no parla de referèndum –algú es pensava que sí?– sinó que representa un retrocés en l’autonomisme. Una enèsima resposta insultant al poble de Catalunya –algú s’esperava una altra cosa?–. Llavors, com pensa Sánchez afrontar el “problema catalán”? “La vida sigue igual”? El cert és que entre propostes sanchistes que no aporten res i la resignació d’un patiment in aeternum, no ens queden gaires opcions. Ara bé, si els partits independentistes, la força de la ciutadania catalana i les institucions del país, fóssim capaços d’anteposar el sentiment col·lectiu de pertinença a Catalunya davant d’interessos partidistes o d’eixos polítics tradicionals “esquerra-dreta”, a Madrid ara estarien acollonits. S’anuncia un tsunami democràtic. Tant de bo sigui cert perquè no em resigno a que la fam o set de llibertat no em siguin mai sadollades.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: