Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

Urnes al cove



Què ho fa que als catalans ens agradi tant votar? Potser és masoquisme. Potser hem nascut amb aquesta tara. Ves a saber. El cas és que des del 2015  fins a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, haurem votat 10 vegades. Sobredosi electoral. Al final, t’hi enganxes. Fins i tot ho demanàvem a crits quan no ens deixaven: “Vull vutar! Vull vutar”! (millor amb accent Kamaku). Hem votat de totes maneres: dempeus, de canto, amb la pinça al nas, a cops de porra i la vena als ulls. Vam anar a votar calents, l’1-O. L’amor és cec. Deu ser això. I malgrat el panorama descoratjador de la política actual, seguim votant, atrapats en una litúrgia sempiterna. Il·lusos. Com si les coses haguessin de canviar! Ben mirat, el problema no és de ceguera sinó d’encegament. Per això, ens tornarem a postrar, religiosament, davant l’altar de Santa “Urna-al-Cove”. Ens instaran a tornar a votar, a decidir què volem decidir. I quan haurem decidit, qui decideixi per nosaltres acabarà decidint no decidir res. Els partits independentistes, avui, em recorden als personatges gals, atrapats en aquella escena reincident on Esautomàtix (el ferrer) acusa Ordralfabètix (el peixater) que el seu peix no és fresc. Tothom sap com acaba: abraonats uns contra els altres. Torna a fer pudor d’urnes al cove.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: