Lleida
13-33° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 setembre 2019

Pactes



Se m’acabava d’arrapar un polvoró al garganxó quan em vaig assabentar, ahir, del pacte a ritme de sevillanes de PP, C’s i VOX. O si ho preferiu: l’acord a que van arribar a Andalusia la “dreta de tota la vida”, la “nova dreta que avança per la dreta a la vella dreta” i la ultradreta –a aquesta no li cal les cometes –. Lo del polvoró és un attrezzo nadalenc perquè, de fet, la notícia no va sorprendre ningú. Tot i això, tothom en parlava com si, de sobte, les gallines s’haguessin posat a volar. De ben segur que més d’un l’aligot franquista, d’alguna rojigualda, es devia espatarrar cofoi. Ja la tenim aquí: L’extrema dreta ja té un representant a la mesa del parlament andalús. I amb la primera ressaca nadalenca, encara hi ha gent que es pregunta com han arribat fins aquí, els feixistes. Considerant totes les escletxes per on s’han pogut anar filtrant, en hi ha una que s’ha “treballat” obsessivament, per totes bandes, fins a obrir-la de bat a bat: l’anticatalanisme. Un discurs que ha anat calant en la societat espanyola, com en una tortura aparentment innòcua, combinant la bota malaia i la gota xinesa. Una estratègia lenta però efectiva. Resultat: L’odi als catalans ha servit per guanyar unes eleccions andaluses. I avui, a Espanya, el feixisme ja no és només al carrer.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: