Lleida
19/34° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 agost 2020

Si fossis una dona



Per començar, hauries sortit de la meva costella. Això et marcaria de per vida, proscrita a un estatus inferior. Et baixaria la regla, cada mes. Et disculparies per haver d’anar a canviar-te al mig d’un sopar. T’hauries tacat els pantalons i, dissimuladament, tornaries a taula. Una nit, decidiries posar-te una faldilla curta i un top arrapat, sense sostenidors. Perquè et ve de gust. Però tindries por d’anar sola pel carrer, tornant de festa. Et mirarien i t’increparien com si tu els pertanyessis, com si fossis seva, dels altres. La culpa seria teva. Et tractarien com una criatura, que no sap que es fa, que no sap pensar, que és inferior. La costella, recordes? De sobte, tindries ganes de plorar sense ben bé saber perquè. Cridaries fort que el teu cos és teu i de ningú més, per decidir si vols avortar o no. Un cop l’any, series un 8 de març, un #MeToo i un #NoesNo. El teu salari seria indecentment inferior, sense cap raó, per ser el que ets. Perquè tindries vulva i no penis. Series una quota en una llista electoral, un eslògan estampat en una camiseta, de color lila. Series una dada d’una tètrica estadística de víctimes mortals. Un dia, series notícia. Una víctima més, assetjada, maltractada, violada, assassinada, anònima, oblidada. Però tranquil, Adam, que no ets una dona.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: