Lleida
5 / 24° C (sol)
97% 26 km/h

23 març 2019

Desconstruint propaganda



Les estacions d’esquí catalanes (Baqueira és aranesa) són un motor avariat per a l’economia de muntanya. El darrer exemple és la fallida de Boí-Taüll. El deute acumulat pel propietari, el grup Nozar, ha forçat la Generalitat a rescatar-la amb una nova injecció de diner públic. Nozar, a pesar dels suposats beneficis de la temporada passada i dels previstos per a l’actual, renuncia a la gestió i a la possibilitat d’adquirir l’estació pocs dies abans d’inaugurar la campanya i sense cap consideració per als 150 empleats. També ho fa davant la candidatura de les muntanyes de Barcelona a acollir una olimpíada d’hivern (pensava que era Lleida la que tenia part al Pirineu). Se segueix la tàctica de les ajudes d’estat (en teoria, prohibides): l’Administració es fa càrrec de les pèrdues, no pas dels beneficis. Així, l’estació ribagorçana s’integra dins el conglomerat d’estacions d’esquí mantingudes pel govern. Ja són totes públiques, excepte la de Masella. No cal ser un gran economista per deduir que si no hi ha inversors que apostin per les estacions d’esquí és que no són un bon negoci. Entre la seua dependència del sector immobiliari i els problemes del canvi climàtic, les perspectives no conviden a l’optimisme.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: