Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 octubre 2020

aDéu Messi



No he estat mai un gran apassionat del futbol i encara menys seguidor del Barça fins que se’m va revelar Leo Messi, com un déu petit de carn i ossos que fa miracles a la gespa. I em vaig enganxar, com a una religió o com a una droga. Ara marxa i hauré de patir la síndrome d’abstinència. Crec que és un nou fracàs nacional català. Com és possible que les suposades elits catalanes que dirigeixen el club més gran del món siguin tan incompetents que hagin forçat el adéu del millor futbolista de la història? Francament, entre això i la independència fallida, sembla que potser som més espanyols del que ens pensem. I si exagero, que déu (10) em perdoni. En tot cas, no entenc que ara se’l critiqui per la manera grollera de marxar. A Leo no se’l valora com a persona sinó com a futbolista. I com a tal és el Mozart de la música, el Miquel Àngel de les arts plàstiques o el Jorge Luis Borges de la literatura. Per cert, aquest darrer deia que “el futbol és popular perquè l’estupidesa és popular”. Clar que Borges no va veure mai jugar a Maradona i molt menys a Messi. De fet, cal aclarir que el gran escriptor era cec. En fi, ara m’hauré de fer del City.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: