Lleida
2 - 12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

12 desembre 2018

Amic Ribé



Només a un babau com jo se li pot acudir fer la pilota al seu cap quan aquest acaba de marxar. Doncs divendres em vaig acomiadar del director d’aquest diari, en Ribé, i ens vam fer una dolça abraçada. Confesso que em vaig emocionar una mica (no cal exagerar). Poc abans vam fer conya perquè a la redacció som una bona colla de treballadors/res que vam marxar del diari i que vam tornar (alguns amb la cua entre les cames). D’alguna manera, som com fills que es casen i marxen, però que al divorciar-se tornen a casa dels pares. El mateix Ribé ja va retornar una vegada (però ja entendreu que no em refereixi aquí als seus divorcis) i espero que no torni de nou. Me l’estimo, com sembla evident, i vull que tingui prou èxit en la seva nova feina, que res té a veure amb la que ha fet sempre. D’això se’n diu aventura. Tant ell com jo (i alguns més) portem mitja vida a LA MAÑANA, una venerable (?) iaia de 80 anys. La família (encara que sigui adoptiva) no es pot escollir i el Ribé ha decidit emancipar-se i abandonar la llar de nou. En fi, amic Ribé, pren-te aquest panegíric maldestre com el darrer Petardo que et regalo. Tu ja m’entens. Bona sort!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: