Lleida
16-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 setembre 2019

Mare meva!



“Puedo escribir los versos más tristes esta noche”. Com a molts, aquest poema de Neruda sempre m’ha colpit. Jo no sóc poeta (evident) ni escric versos (ídem) ni ara és de nit, però estic trist. Ahir la meva mare es va estrenar al centre de dia. Ella no vol anar-hi perquè se sent menystinguda per la família, tot i que, evidentment, ho fem perquè volem el millor per a ella. Això és com quan portes el fill o la filla a l’escola el primer dia. Saps que ha d’anar-hi però et trenca el cor perquè, de fet, l’abandones. La vida és un cercle i, si tot va com cal, en albirar la mort tornem a ser infants altra vegada. La meva mare, per exemple, sempre ha estat una dona de geni i empenta. Però ara està mig absent i confosa. Sempre explico que una vegada, quan jo era nen, em van castigar a l’escola sense gaire raó de ser i vaig plorar molt. A l’endemà, la meva mare va anar al col·legi a queixar-se al mestre, però no la va voler rebre. La mare va entrar a classe i el va agafar per la pitrera (jo al menys ho recordo així), el va traure fora i li va dir el nom del porc (val a dir que el docent era conegut com el Tocinaire). A una mare com la meva no se la pot abandonar mai.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: