Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h

21 setembre 2019

Pepe Marín



Patrícia Highsmith va escriure que “els morts poden seguir vius en la memòria dels que els van estimar”. Dit això ara em permeto deixar la metafísica per fer un doble salt mortal fins al thrash metal. M’explico. Dijous vaig anar al Pepe Marín Rock Festival, a la festa major de Pardinyes. El Pepe fou fotògraf d’aquesta casa i aquí (o allà) el vaig conèixer. Bon tipus. El seu gran amic i redactor d’aquest diari, el metálico Andrés Rodríguez (amb el suport de la dulce Águeda) organitza des de fa setze anys aquest festival en memòria de l’enyorat Pepe, potser perquè no es trobi tan mort (si em permeteu l’expressió que enllaça amb l’inici d’aquest article). Promoure aquest festival és una magnífica prova d’amistat. Tanmateix trobo que la gent de Pardinyes (i de la resta de la ciutat) no acaba d’entusiasmar-se amb la festa musical perquè dijous la majoria de la gent va preferir restar a les seves penyes, ballant música latina (ai, si Virgili aixequés el cap!) Tot i això, els assistents ens ho vam passar força bé, sobretot un dels fills del Pepe. Ja veieu, encara hi ha molta gent que el recorda. Estimat Pepe, potser no estàs tan mort com et penses...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: