Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

Un microconte



Quan era nen volia ser escriptor. No he publicat mai cap llibre, però sí milers de pàgines de diari. Vaig començar una novel·la, però la vaig deixar en pic vaig adonar-me que no podia interessar ningú (ni tan sols a mi). He fet algun conte maldestre i molts microrelats que agraden als amics (per això són amics). Feia anys que havia deixat el vici, però ara, que tinc més temps i menys possibilitats de malbaratar-lo, he tornat a escriure una mica i a recuperar velles històries. A diari publico un petit conte al meu Facebook per entretenir una mica la parròquia i amb un grup de col·legues hem organitzat una modesta cadena de relats. Quan era molt petit, la meva mare havia de deixar-me sol a casa per anar a treballar. Ella, molt protectora, m’exigia que no em mogués del llit fins que no arribés. Per passar l’estona, m’imaginava que era un nàufrag i el llit una petita barca que no podia abandonar. Pensava tempestes, illes amb tresors i pirates. Una vegada, l’estufa de llenya va fer una mala combustió i va omplir la casa de fum. La meva mare va arribar tot just a temps de salvar-me la vida. I ara, confinat, em sento com llavors i així ho escric, com si fos un microconte.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: