Lleida
17 / 34° C (sol)
97% 26 km/h

18 juny 2019

1.001



Quan encara ens fèiem a la idea de la tràgica xifra de les 1.000 dones assassinades en crims masclistes a Espanya des de l’any 2003 –quan es comencen a tipificar com a tals els crims de gènere– els teletips ens colpien amb la tètrica notícia de la que podria ser la víctima 1.001, una dona embarassada de 6 mesos trobada nua i degollada a casa seva a Xàtiva. Per mil i una vegades se’ns esgoten els qualificatius, les anàlisis i les crides a actuar. És evident que tot i els avenços legislatius –que no es poden negar– poc s’està guanyant en una partida desigual, perquè en l’origen del mal hi és la situació de desigualtat en la qual es mantenen les dones tot i els esforços fets en aquests anys de major conscienciació. Sabem que les lleis no ho són tot i que aquesta xacra supera l’àmbit merament policial, raó per la qual el sistema educatiu, empresarial, associatiu i cultural donen mostres d’impulsar projectes d’igualtat i conscienciació en el respecte, però les xifres ens mostren que resta un llarg camí per recórrer, raó per la qual no es pot passar ni una, especialment en l’espai públic i en aquells personatges que més atenció capten: polítics i gent de la crònica social. Declaracions públiques minimitzant la tragèdia desfan la feina que es fa a moltes llars i centres educatius, el primer bastió d’aquesta batalla.



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: