Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

11 desembre 2019

La nacessitat de fer política



Quan el 1932 es debatia l’Estatut de Catalunya a les Corts espanyoles el president del Consell de Ministres de la Republica, Manuel Azaña, va dir als diputats que “Catalunya ens diu que 
vol viure de forma diferent dins d’Espanya”, afegia que era una demanda legítima i es posicionava a favor de l’Estatut. El 1978 Adolfo Suárez va posar en marxa l’Operació Tarradellas fent tornar el president a l’exili. Amb aquesta acció un país encara sense democràcia plena recuperava una institució de legitimat republicana. Pocs anys després es donaria llum verda al segon Estatut, que estaria vigent fins que el 2005 es va aprovar el tercer sota la presidència de Pasqual Maragall. Amb la presidència d’Azaña i Suárez es va demostrar que polítics de talla eren capaços de fer política en moments iguals o inclús més difícils que els d’actuals. Des del 2005 això va canviar i en endavant ningú més ja va ser capaç de fer política. I és evident que el plet que planteja Catalunya (que ja no és el d’un Estatut) vol molta mà esquerra i moltes hores de conversa. I arribats en aquest punt potser caldria parafrasejar el discurs de Cambó davant d’Alfons XIII a l’Ajuntament de Barcelona. “Caerán regímenes, surgirán otros, pero el hecho de Catalunya, subsistirá”. Talment, com les demandes de la llibertat de nou persones de pau que se la van jugar per convocar un referèndum que demana (almenys) un 70% de la ciutadania d’aquest país. 



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: