Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h

16 juliol 2019

Bueno, pues molt bé, pues adiós



La guerra bruta de l’Estat no s’atura ni després d’una tragèdia. Aprofiten qualsevol ocasió i fins i tot estan aprofitant la tragèdia més gran que hem patit en molts anys per frenar el referèndum i aturar la democràcia, amb una campanya de desprestigi i intoxicació cap al cos policial català, després de l’excel·lent tasca dels Mossos. Aquesta tasca per protegir-nos, reconeguda a Catalunya i fora del país, i que va permetre desmantellar completament la cèl·lula terrorista de Ripoll en només quatre dies, enlloc de les seves difamacions, mereix reconeixements i agraïments públics. Però l’unionisme més ranci i recalcitrant ha difamat, manipulat i inventat notícies per treure’n un rèdit polític i fer-nos creure que sense ells no som res. Amb tot, el més greu és que ens estan mentint sobre la nostra seguretat, sobre un centenar llarg d’innocents ferits i sobre setze vides arrencades, sense cap mena de pietat ni de respecte per la vida. Poc els importa que la barbàrie perpetrada a Barcelona i Cambrils no figurés en els plans inicials terroristes. Les falses informacions publicades aquest dijous a la portada del diari El Periódico, que segur que s’estudiaran en breu a les facultats de comunicació com a exemple del que és mal periodisme, amb la suposada nota de la CIA en què advertia els Mossos de l’atemptat, que ja va tenir la barra i la indecència de difondre menys d’una hora després de l’atemptat de Barcelona en són una de les mostres més evidents. Allí, entre altres clamorosos errors, hem pogut contrastar que la CIA no fa servir mai en els seus textos les cometes baixes, els serveis d’intel·ligència no parlen “d’ISIS”, sinó “d’ISIL”, la data i les paraules “Irak” i “nota” en anglès estan mal escrites i que, finalment, primer deia que només havien avisat els Mossos i aquesta setmana en canvi ja parlaven de tots els cossos de seguretat de l’Estat. En canvi, el Govern de Catalunya i el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, han desmentit el rotatiu, així com el fundador de Wikileaks, Julian Assange, que ha arribat a afirmar que “El director d’El Periódico, Enric Hernández, hauria de dimitir. Ell ha participat en un clar intent d’enganyar el públic”. Sincerament els he de dir que no em crec aquest diari que, a canvi de quatre cuartos que rep del Govern espanyol, fa pinya amb altres tant o més unionistes com El País, El Mundo, ABC, La Razón i La Sexta; i en menor mesura La Vanguardia, que participen activament de les campanyes que impulsen les clavegueres de l’Estat dirigides pel PP i que, des del primer moment, s’han dedicat a escampar altres mentides i manipulacions informatives. Només cal que els lectors recordin algunes de tan aberrants com la que el mosso que va abatre als terroristes a Cambrils va ser legionari espanyol; que si l’autor dels atropellaments mortals de les Rambles va ser voluntari del referèndum i va repartir propaganda en favor del Sí; que si la policia belga va avisar els Mossos del perill que representava l’imam; que la Guàrdia Civil va oferir els Tedax als Mossos per investigar el xalet d’Alcanar; i que després de la primera explosió la jutgessa va avisar als Mossos que es podia tractar d’un grup terrorista preparant un atemptat. Tot un conjunt de falsedats per construir una espessa cortina de fum que amagui a la ciutadania que el Govern de l’Estat volia limitar a 50 noves places de Mossos la pròxima convocatòria per cobrir baixes, jubilacions i altres necessitats del cos, quan se’n necessiten 500; que mantenen els Mossos exclosos de l’Europol, tot i estar en alerta 4 antiterrorista i ser conscients que això entorpeix i fa menys eficaç la seva feina a l’hora de protegir a la ciutadania; que no van ser capaços d’avisar ni a la comunitat islàmica, ni a la Generalitat, ni a cap responsable policial de Catalunya dels antecedents ni del perill que representava l’imam de Ripoll; i que la Policia Nacional espanyola va alertar a diversos gihadistes el 2015 que els Mossos els estaven investigant. Però tranquils, davant de tots aquests despropòsits i perversions de l’Estat de Dret, abusos d’autoritat i intents d’intoxicar-nos amb mentides i manipulacions, els que hem patit i patirem durant aquests 28 dies següents, hem d’ignorar-los amb el convenciment que el pròxim 1 d’octubre votarem en el referèndum i, com va expressar el Major Trapero en aquella famosa roda de premsa, davant la intransigència dels que ens volen negar la llengua i qualsevol altra forma pròpiament catalana d’afirmació, i perquè ens entenguin perfectament, els direm “bueno, pues molt bé, pues adiós”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: