Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h

22 juliol 2019

Confiança en nosaltres, malgrat tot



Aquesta setmana s’ha produït l’alliberament provisional sota fiança d’uns ridículs 6.000 euros pels 5 integrants de “La Manada”, tot i la condemna a 9 anys de presó per abús sexual agreujat d’una jove durant la celebració dels Sanfermins de l’any 2016, amb la justificació per part de la Secció Segona de l’Audiència de Navarra, que sembla directament una burla contra els nostres presos polítics, i que considera que aquest grup d’energúmens són coneguts, pel que veu impensable que tornin a atacar donat el rebuig social a la seva acció. 
També hem conegut la condemna d’inhabilitació durant 6 mesos i multa de 540 euros a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no haver despenjat una estelada del balcó del consistori durant les campanyes electorals de 2015, malgrat haver estat la candidata més votada i complir un mandat del ple que ordenava tenir-la penjada.
Ambdues notícies s’afegeixen a la recent condemna a 3 anys i mig de presó al raper mallorquí Valtonyc per les lletres de les seves cançons que, tot i semblar-me impresentables i de mal gust, tampoc crec que mereixin penes d’ingrés efectiu a presó, tal com havia d’haver succeït fa uns dies si el cantant no hagués marxat a l’exili de Brussel·les.
Per si no n’hi hagués prou, dijous es va fer públic l’arxivament de la querella contra els responsables d’impulsar el dipòsit artificial de gas natural davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat, anomenat projecte Castor, per part de la polèmica jutge Lamela, no obstant el més d’un miler de terratrèmols i els prop de 3.300 milions de deute generats, que han anat a parar a les butxaques del promotor de la iniciativa, el president de la constructora d’obra pública ACS, Florentino Pérez, amb la complicitat dels governs Zapatero i Rajoy.
I la cirereta del pastís, per a tots aquells que diuen que la justícia espanyola és igual per tothom, l’hem tingut aquest dilluns amb l’ingrés a presó, després d’un judici que va quedar vist per sentència fa 2 anys, del cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin. Ho ha fet amb una condemna pels delictes de malversació, prevaricació, frau a l'administració, dos delictes fiscals i tràfic d'influències, que el Tribunal Suprem li ha escurçat cinc mesos, pel que finalment serà de 5 anys i deu mesos, per l’anomenat cas Nóos. Però el millor del tot és que com a mínim, abans de poder accedir a un permís penitenciari, hauria de complir com a mínim 17 mesos, tot i que ho farà en el Centre Penitenciari de Brieva, a Àvila, en un mòdul especial masculí en una presó per a dones. Allí gaudirà tot sol de cinc cel·les, pati propi, menjador i sales de vis a vis, veient per televisió els partits del Mundial de futbol que es disputa a Rússia, i amb la comoditat de les reformes recents que han fet en aquest centre per condicionar banys i millorar les instal·lacions de calefacció, aigua calenta i refrigeració, per un import d’1.530.000 euros.
Mentrestant, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart fa 251 dies que estan en presó preventiva per uns suposats delictes que no han existit; el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn en porten 233 per la mateixa raó inexistent; com els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que ja s’hi han passat 125 dies; igual que els 94 de la presidenta Carme Forcadell; i, finalment, el president Carles Puigdemont, i els consellers Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Toni Comín, i Lluís Puig, van haver d’exiliar-se ja fa 238 dies; com els 126 que hi porta Anna Gabriel i els 94 de Marta Rovira.
Ara també podríem parlar dels 8 joves del municipi navarrès d’Alsasua, i de tants altres exemples que ens haurien de fer perdre la fe per sempre en qualsevol mena de justícia i Estat de Dret espanyols. Però malgrat tots aquests greuges que patim, aquesta setmana també he pogut acompanyar la meva mare, la Teresa Ribes, a Almacelles a participar en un diàleg amb el president Jordi Pujol, Ramon Farré, Joan Simó i F. Xavier Marimon, on lluny de parlar de política, es va repassar el progrés i els avenços de la societat lleidatana dels darrers 60 anys, especialment en els àmbits educatiu, social, econòmic i agrari. 
Més enllà d’algunes emocions i retrobaments complexos de gestionar, i després d’escoltar-los atentament, vaig sortir carregat d’esperança i moral de victòria, ja que tot i tenir unes condicions tant o més adverses que les actuals, gràcies a la gent, al nostre esperit de superació col·lectiu i, sobretot a la voluntat de ser, vam aconseguir situar Catalunya en unes cotes mai vistes de llibertat i qualitat de vida. 
Ara, és evident que ens haurem de tornar a arremangar i treballar plegats per recuperar-les i projectar-nos definitivament cap a allò que volem ser, una nació lliure entre la resta de nacions lliures del món, amb el convenciment que aviat es farà realitat el pronòstic que feia, a principis de segle XX, el filòsof i escriptor Miguel de Unamuno, quan va afirmar que “he de deciros también que si algún día dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola en su navío, sería justo el permitirlo y nuestro deber consistiría en dejaros en paz, con el menor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida pudiésemos establecer al menos relaciones de buenos vecinos”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: