Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h

22 juliol 2019

Dignitat de país i sentit pràctic



La vinent serà, molt probablement, una setmana clau que marcarà el futur a curt i mitjà termini de moltes i molts de nosaltres. Prop d’un 80% de la població amb dret a vot a Catalunya té previst anar a votar, alguns per a intentar capgirar la correlació de forces que hi ha hagut al país aquests darrers dos anys, d’altres per a ratificar-la i invalidar així l’aplicació del 155 o, fins i tot, qui ho farà creient legítimament que són una oportunitat per aconseguir un major protagonisme i força per a la seva opció, encara que això impliqui renunciar a alguns objectius. Però si aixequem la mirada i pensem que, passi el que passi, han de servir per sortir de l’espiral poc democràtica i gens atractiva en la qual estem, hem de pensar en quina pot ser, per a cadascú de nosaltres la millor solució, de seguida veiem que hem de fugir dels extrems.
En aquest sentit, no puc deixar de preguntar-me com pot voler buscar una solució de consens el partit que, malgrat governar en minoria Espanya, aspira a taure un tristíssim 6% dels vots a Catalunya? Després d’haver demostrat que la seva fórmula de violència gratuïta contra la població; d’empresonaments i de forçar l’exili dels dirigents escollits democràticament, amb un programa electoral que deia explícitament que anaven a preparar el país per la independència, si així ho volia la majoria; d’intentar propiciar una caiguda econòmica d’un dels motors del sud d’Europa i poder fer així el discurs de la por; crec que el PP hauria de fer una reflexió seriosa i pensar com ha acabat quedant per sota de la CUP en intenció de vot al Parlament.
Precisament aquest partit situat a l’altre extrem també acusarà ara les presses per aconseguir la llibertat a qualsevol preu, amb una falta de generositat cap als que pensen diferent com va demostrar en voler llançar un símbol, per a bona part de la ciutadania com és Artur Mas, a la paperera de la història. Si s’hi fixen, veuran que és quasi el mateix que ha fet aquesta setmana la candidata popular per Lleida amb la bandera estelada, un altre símbol de llibertat com a mínim per a gairebé la meitat de catalanes i catalans, total per intentar esgarrapar quatre vots demostrant ser més fatxa que Ciudadanos, i provocar l’independentisme radical per seguir alimentant irresponsablement la confrontació i obtenir una mica de protagonisme mediàtic així, en lloc de fer-ho per les propostes per arreglar la situació.
Igualment, si ho analitzem racionalment des del punt de vista d’interès de país, em sembla evident la necessitat que el pròxim dijous, en les eleccions imposades per Europa, demostrem que la solució del tripartit de l’article 155 només ha servit per empitjorar la situació, per seguir centralitzant el poder de l’Estat, reduint a la mínima expressió l’autogovern i els drets fonamentals de la població, per donar barra lliure a l’extrema dreta, per seguir tombant les lleis impulsades al Parlament per millorar la qualitat de vida de la població catalana, sense ningú que pugui defensar-les, igual que han fet amb l’espoli de l’art sacre de Sixena del Museu de Lleida que va adquirir legalment la Generalitat, entre tants altres greuges que tots estem patint. 
Hem de ser conscients que amb el nostre vot tenim l’oportunitat de dir que la solució és més democràcia, llibertat i dignitat com la que vàrem intentar exercir l’1 d’octubre, tot i la repressió indecent de l’Estat. 
Només nosaltres, tots plegats, podem defensar a les urnes la República que ja hem proclamat, i derrotar democràticament i de manera pacífica un imperi decadent, corrupte i guanyar el futur per a la resta de generacions de catalanes i catalans. Si les forces independentistes aconsegueixen la majoria el dia 21 de desembre, tindrem a tocar la victòria definitiva, haurem demostrat que volem restituir el nostre Govern i les institucions, fins i tot jugant amb les seves regles del joc i competint en unes eleccions amb dirigents privats de veu i de llibertat, d’altres a l’exili i uns mitjans públics catalans emmordassats.
Per això i per no permetre que M.Rajoy se’n surti amb les seves destitucions il·legítimes, jo votaré Junts per Catalunya perquè vull que torni el Govern que encapçala el president Carles Puigdemont amb ell al capdavant, amb el vicepresident Oriol Junqueras al costat, i la resta de conselleres i consellers que ho vulguin acompanyant-los. A més a més ho faré per dignitat de país i per un sentit pràctic, convençut que és el que necessitem en aquests moments decisius pel transcurs de la Història de Catalunya, ja que més enllà de totes les mostres d’intel·ligència que ens ha donat durant aquests darrers dos anys el president, des de l’exili de Brussel·les ens ha tornat a demostrar una astúcia supina, amb la confrontació de la justícia belga amb la injustícia espanyola que ha provocat la retirada de l’euroordre de detenció, i ha ensenyat al món l’evidència que l’Estat està empresonant els líders independentistes com un acte de venjança amb el pretext de la violència, en lloc de fer-ho per justícia, ja que en realitat tothom sap que són extremadament pacífics.
Per això, abans de decidir quina papereta posarem dins l’urna, és important que recordem, com deia el conseller Josep Rull aquesta mateixa setmana, que “no hem heretat el país dels nostres pares, si no que el tenim en préstec dels nostres fills”. I vostè, ja sap a qui votarà? 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: