Lleida
20-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 juliol 2019

La dignitat de Catalunya



Poc s’imaginaven els dirigents del Partit Popular que aquella recollida de signatures en contra de l’Estatut de Catalunya de 2006 els acabaria costant tan cara. Quina poca intel·ligència i altura de mires representa haver atiat i mercadejat amb l’odi cap als catalans, tractant-nos com a empestats, insultar-nos, tractar-nos de bojos, de pesseters i voler-nos fer aparèixer davant de la resta de l’Estat espanyol com a insolidaris i egoistes, quan cada any ens xuclen més de 15 mil milions d’euros, que surten d’aquí i no tornen.
El pròxim 1 d’octubre aprendran d’una vegada per totes que amb la dignitat de Catalunya no s’hi juga. Som un poble de tarannà pactista, negociant i que busca l’acord i evitar l’enfrontament directe, sempre que no ens toquin allò que no sona. Per alguna cosa fa més de 300 anys que resistim com a nació, tot i les guerres injustes, dictadures cruels, prohibicions lingüístiques, persecucions culturals i espolis econòmics als que ens han sotmès.
Alguns ja comencen a entendre que no els servirà de res aquesta estratègia desesperada de l’Estat intentant entorpir el referèndum, a força d’intentar-nos fer por, amenaçant als mitjans de comunicació, alcaldes, funcionaris públics i gent de bona fe en general, requisant cartells que ara més que mai circulen pels missatges de mòbil i les xarxes socials, buscant urnes al fons del mar i intervenint els comptes de la Generalitat de Catalunya. Ans al contrari, en lloc de punxar el referèndum espantant els catalans i catalanes, atacant els interessos de la gent i de les classes dirigents del país, demostra que no pot frenar-lo de veritat, a no ser que s’arrisqui a quedar aïllat internacionalment.
Tot i la vergonyant complicitat del PSOE (ni vull esmentar el PSC perquè ja no existeix), si el PP i Ciudadanos ens ataquen la dignitat, només aconsegueixen encabritar encara més als convençuts de fugir d’aquesta neodictadura en què s’ha convertit Espanya, i motivar a anar a votar el dia 1 als que no ho tenien del tot clar.
Per això, amb tota la modèstia de ser conscient que només sóc un simple periodista inquiet, li voldria demanar a la bona de la subdelegada del Govern espanyol, Inma Mansó, com a representant de tota la patuleia espanyolista lleidatana, que deixi de fer el ridícul amb frases com la que ens ha regalat aquests dies dient que “votar l’1 d’octubre és igual que robar o pegar”. Senyora Mansó i unionistes en general, deixin de fer veure que no recorden que l’any 2005 es va derogar la penalització de la convocatòria de referèndum, mitjançant la llei orgànica 2/2005, que és la que hi ha vigent avui.
Per tant, mentre vostès continuen tractant de delinqüents als qui només demanem poder votar en pau i llibertat, la distància emocional amb la seva manera d’entendre l’acció política, el debat i la resolució de conflictes, fa que una amplíssima majoria de catalanes i catalans ja ens haguem determinat a anar a votar per fer realitat aquell legítim desig expressat per Joan Sales quan deia: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: