Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h

22 juliol 2019

La trampa del Congrés dels Diputats



El govern del PP ha fet aquest divendres un gir destacat respecte a la gestió del procés català que, per primera vegada, no consisteix a recórrer ni a la Fiscalia ni al Tribunal Constitucional, sinó que demanen que el president de la Generalitat vagi al Congrés dels Diputats a explicar i intentar convèncer a ses senyories. De repetir matí, tarda i nit que d’això del referèndum d’autodeterminació a Catalunya no se’n podia ni parlar, titllant-lo d’il·legal i, perseguint i insultant als que el defensem, hem passat de sobte a l’acceptació formal que el referèndum es pot proposar i defensar al Congrés dels Diputats.
Si no fos perquè a tots ens sona a trampa, és significatiu que el mateix PP que ara diu que el problema amb el procés d’independència és com es fa i no cap altre; poques hores abans el mateix divendres es concentrava a la capital del regne per protestar contra la conferència que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva han de pronunciar demà a l’Ajuntament de Madrid, per explicar la proposta de referèndum i fer un últim intent de pactar-lo amb el govern espanyol. El canvi de discurs del PP ha estat tan sobtat que no van tenir temps ni d’avisar la seva presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, que s’escandalitzava per permetre un acte que es podria considerar il·legal, i que la cúpula dels populars intentava contraprogramar i evitar.
Per sort, la resposta del govern català a la proposta expressada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha estat brillant, ja que després de reiterar la invitació cap al govern de Rajoy perquè assisteixi a l’acte de demà, han anunciat que aniran al Congrés, però només després d’un acord entre els dos executius. A no ser que l’oferta només pretengui mostrar una postura menys intransigent de la que hem vist fins ara, però sense que Rajoy arrisqui gens, sembla més lògica la contraproposta catalana. Si de veritat volen diàleg i evitar el xoc actual, només cal seguir l’exemple del referèndum escocès que primer van negociar David Cameron i Alex Salmond, i després els parlaments de Londres i Edimburg el van ratificar.
Amb tot, no podem oblidar que no és la primera vegada que l’Estat recorre a aquesta opció, ja que la cambra baixa, seguint el mateix estil que amb el Pla Ibarretxe, ja va rebutjar una consulta no vinculant plantejada pel Parlament que va acabar desembocant en el procés participatiu del 9N, formulada l’any 2014, quan Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van anar al Congrés a presentar-lo i van sortir amb 299 vots en contra -del PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN- i només 47 a favor, i una abstenció. Per tant, és fàcil pensar que els populars, amb aquesta proposta pretenguin que el president Puigdemont hi vagi a explicar-ho, que se li digui que no i que tot quedi en no res.
A més a més, el govern català també ha instat a l’executiu central a retirar les querelles contra els membres de la Mesa per permetre el debat i la votació sobre exactament la mateixa qüestió que ara proposen que es parli al Congrés dels Diputats i que divendres van debatre al Consell de Ministres. I és que aquest gir del PP fa encara més incomprensible que es pugui debatre i votar una proposta sobre el futur de Catalunya al Palau de les Corts espanyoles, però es persegueixi judicialment als que ho han fet al Parlament català. Tot plegat m’ha recordat aquelles velles promeses que feien els poders de l’Estat quan encara hi havia actiu el terrorisme d’ETA, i que deien que sense violència, es pot parlar de tot.
Per tant, en aquesta fase decisiva del procés, i després d’haver fet tots els esforços humanament possibles per trobar una solució negociada, i d’haver assumit que una majoria amplíssima de catalanes i catalans donem suport al referèndum i volem votar, només ens resta dir-los que ja no ens creiem ni ens espanten les seves amenaces, ni les històries de ciència-ficció sobre les plagues bíbliques i els desastres que recauran sobre nosaltres si ens alliberem. Així que, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, “Via fora, que tot està per fer i tot és possible”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: