Lleida
10 / 18° C (pluja)
97% 26 km/h

21 abril 2019

Siguem dignes del futur de Catalunya



Mai com ara l’empoderament de la ciutadania havia estat tant clar i rotund com avui a Catalunya. La força i la capacitat de decisió està ara en les mans de les dones i els homes que avui omplirem les urnes i els carrers d’il·lusió, esperança i dignitat.
El món ha canviat molt en les darreres dècades i, per sort, en l’actual context europeu i occidental, aquesta vegada l’Estat espanyol no pot sufocar els anhels de les catalanes i els catalans amb la força militar. Dit d’una altra manera, avui el vell imperi espanyol no pot bombardejar Barcelona, ni fer entrar els tancs per la Diagonal, ni ordenar a les tropes italianes o alemanyes que ens aboquin bombes i metralla indiscriminadament.
Això els ha tret la raó de la força i els ha forçat a buscar la força de la raó. O bé per falta de costum o per incapacitat genètica, els governants espanyols han estat incapaços de dialogar, d’oferir alternatives i de buscar solucions que permetessin l’encaix d’una majoria de catalans que, d’entrada, no es plantejaven optar per la independència. Fora d’aquí, i a jutjar pels comentaris que sentim i llegim dels mandataris internacionals, ningú entén la política erràtica de Rajoy i el Partit Popular, amb la complicitat vergonyant d’aquells que s’han erigit com a paladins liberals de la nova política, i el silenci col·laborador amb el despropòsit de la vella esquerra espanyola.
Així, el govern espanyol ha optat per intentar fer-nos por amb desembarcaments massius de policies i guàrdies civils, amb grans vaixells amarrats al port, la persecució de la Fiscalia i la inestimable participació d’alguns jutges i tribunals, amb amenaces de multes milionàries a qualsevol que participi en el referèndum i posi en risc el manteniment de l’statu quo d’Espanya. Però lluny d’aconseguir-ho, han acabat generant una onada insòlita de solidaritat amb el desig d’un futur millor, més democràtic, honest i pròsper que avui tenim milions de catalans.
Mai m’hauria imaginat la quantitat d’amigues i amics, familiars i coneguts que aquests dies m’heu trucat, enviat missatges o aturat pel carrer, per preguntar-me si avui cal portar les paperetes impreses de casa, com podeu verificar el col·legi en el qual heu d’anar a votar i una infinitat d’originals i simpàtiques propostes per a garantir el referèndum i esquivar les estratègies de l’Estat per impedir que avui puguem votar lliurement. Fins i tot, diverses persones del meu entorn que no vau participar al 9-N, avui m’heu transmès que reafirmareu la nostra identitat cívica, pacífica i democràtica, omplint les urnes i fent-vos dignes de la vostra ciutadania catalana.
Així que avui, aneu a votar i participeu amb determinació d’aquest referèndum, Ja sigui per retre homenatge als nostres avantpassats que van lluitar per defensar llibertats com la d’expressió, sigui per, com diu la meva cunyada Laura, per a aconseguir que només els petons ben donats ens tapin la boca; o bé, com diu la meva amiga Meri, pel seu fill Èric i per les generacions futures. Si ho preferiu, també sé que molts dels meus amics ho fareu per deixar d’aguantar el Rajoy i els seus còmplices, i perquè volem i mereixem ser escoltats, tinguts en compte i respectats.
I permeteu-me que m’acomiadi demanant-vos si us plau que, quan decidiu el futur de Catalunya, sigui quina sigui l’opció que voteu, si quan ho aneu a fer observeu alguna cosa estranya, manteniu la calma, no us hi enfronteu i contacteu amb algun responsable proper. I si encara teniu algun dubte, recordeu aquell preciós poema de Miquel Martí i Pol que diu “I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat viure, no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: