Lleida
16-30° C (pluja)
97% 26 km/h

22 setembre 2019

El Safatà



No tinc gos ni gat. De fet la meva història amb les mascotes és més aviat escassa i la resumiria amb el Safatà, el pastor-alemà que el soci de mon pare va trobar abandonat quan era cadell i que des de llavors va habitar la nostra fusteria. Molts anys més tard vam batejar amb el nom de Safatans un grup de rock. I no era per menys. Perquè en aquella època assajàvem els dissabtes a la tarda a la fusteria i el gos, amb un nom molt apropiat pel lloc on vivia, es va convertir en un espectador privilegiat dels nostres primers acords. Deia que no tinc ni gos ni gat ni m’he plantejat mai de tenir-ne. És una opció com qualsevol altra però en tot cas qui en vulgui tenir els ha de cuidar bé. Dic això perquè diumenge passat mentre me n’anava a jugar a tennis vaig trobar un gos (amb collar i sense rumb) que transitava per la carretera de Camarasa. Ja al segon set (i darrere la pista) el vaig tornar a veure buscant menjar als contenidors. Sense conèixer-ne la història, feia la pinta d’haver estat abandonat. I per això em vaig tornar a recordar del Safatà, de la sort que va tenir que el trobés el soci de mon pare, i vaig maleir tothom que gosa a abandonar un gos. Com deia un conegut eslògan: ell mai no ho faria.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: