Lleida
0-10° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 novembre 2019

Independència d'una tarda



Poc abans de les quatre de la tarda del 27 d’octubre del 2017 tothom estava pendent de la televisió. Al bar on faig cafè hi havia expectació, també silenci i un enorme interrogant de futur. El Parlament havia decidit tirar pel dret i declarar la independència després d’un mes agitat que va començar amb els cops de porra de l’1-O i va acabar amb una declaració d’independència pràcticament simultània al 155. Aquella tarda d’octubre hi va haver celebracions a molts llocs i tothom estava pendent del món. Ningú va reconéixer Catalunya (només un diputat de Finlàndia va anunciar que demanaria al seu Parlament que ho fes) però tampoc és estrany que ningú fes el pas quan no s’havia demanat explícitament. L’endemà tot era diferent. El Govern estava cessat, Rajoy havia suspès l’autonomia i l’Executiu es dividiria poc després entre l’exili i una presó injusta que faria pujar els colors a qualsevol demòcrata. Però torno a l’inici d’aquest article. Avui fa un any de tot plegat i vist el pa que s’hi dóna això de la independència potser ja serà cosa d’una altra generació, que Roma no es va fer en dos dies. Però al marge que s’aconsegueixi o no sempre es podrà dir que aquella tarda es va respirar independència.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: