Lleida
19 / 39° C (sol)
97% 26 km/h

25 juny 2019

La Dolors



Al’octubre va fer dos anys que vaig parlar per darrera vegada amb Dolors Sistac. Em va trucar per comentar-me un reportatge que havíem publicat amb el Santi Iglesias sobre els pastors de Llessui. I ella, bona coneixedora del Sobirà per la seva vinculació amb Tírvia, em va tenir una bona estona al telèfon explicant-me anècdotes de l’antiga estació d’esquí i dels protagonistes que formaven part d’aquell treball periodístic. Era agradable parlar amb la Dolors Sistac. De fet, era d’aquelles persones que, alienes a la cultura del Twitter i la immediatesa, sempre tenien uns minuts per enraonar tranquil·lament i sense presses. Giro la vista enrere i m’adono que, malauradament, ja han desaparegut moltes persones d’aquesta talla. Penso en Enric Castells i Miquel Roig Nadal i en tants d’altres que no miraven mai el rellotge quan tel’s trobaves pel carrer Major. Tornant a la Dolors Sistac, però, no li podrem agrair mai prou el seu gust exquisit per la llengua i la decisió com des de l’Escola Normal de mestres va impulsar les classes de català en una època tant o més difícil que la d’ara. No és per menys que la Generalitat li concedís la Creu de Sant Jordi. Se la mereixia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: