Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

11 novembre 2019

La moció del Pallars



D’entrada, i perquè no hi hagi mals entesos, puc dir que pràcticament no conec ni Gerard Sabarich ni Carles Isús, els dos (ex)companys de partit que aquesta setmana han protagonitzat la primera moció de censura del mandat. Per això em penso que la meva opinió no està mediatitzada més enllà de la visió dels fets. Doncs bé. Anem a pams. Dilluns passat Carles Isús va recuperar la presidència del Sobirà després que a principis de juliol s’elegís Gerard Sabarich. Fins fa ben poc els dos eren del mateix partit (Junts per Catalunya) i la militància va decidir en una renyida assemblea que fos Sabarich el president de l’ens. Però entre aquestes Isús s’ha donat de baixa del partit i ha acceptat la proposta d’ERC de tornar-lo a fer president amb una moció de censura. Ja és ben cert allò que deia Àngel Ros de “al suelo, que vienen los míos” o el que va dir Estanislau Figueras abans de renunciar a la presidència de la primera República: “Senyors estic fins als collons de tots nosaltres”. Però més enllà de la praxi política (desagraïda en general) el gest d’Isús sembla més la rabieta d’algú que no ha acceptat la derrota que l’amor a un projecte de comarca.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: