Lleida
16/33° C (sol)
97% 26 km/h

7 juliol 2020

Mocions per llogar-hi cadires



Que les mocions de censura són una caixa de sorpreses ens ho va demostrar la Paeria el 28 d’abril del 1989. Gairebé en un obrir i tancar d’ulls l’interregne de Manel Oronich (que va desplaçar els socialistes de l’alcaldia amb un pacte amb el Grup Independent Freixes) es va esvair de cop. Antoni Siurana, un dels polítics més astuts que ha conegut aquesta ciutat, va guanyar l’envit amb els vots del PSC, dels dos trànsfugues de CiU i del Grup Freixes i un tercer que sempre ha quedat, més o menys, en l’anonimat. D’històries de mocions n’hi ha moltes més. I és que a un regidor independent de Vallfogona que havia donat suport a la moció de Salvador Farré (ERC) contra l’alcalde convergent (Josep Serret) li vaig sentir dir del seu rival: “S’ha de reconèixer que el Josep treballa pel poble”. Em vaig quedar de pedra. Més que res perquè el va botar del càrrec. Però ara mateix la palma se l’emporta Ponts. La republicana Solés Carabasa ha aconseguit el que fins ara no s’havia vist mai. Ahir va guanyar l’alcaldia amb una moció contra l’alcalde de JxCat, Josep Tàpies, i ho va fer amb els vots favorables de l’alcalde sortint i el seu grup. No em direu que no n’hi ha per llogar-hi cadires.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: