Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

El nostre tren



El padrí d’Artesa sempre em portava a l’estació. “És una carraca”, deien alguns referint-se al vell tren de la Pobla. Sense que hi hagi cap ferroviari a la família, puc dir que m’hi he criat a prop d’aquestes vies. Si el padrí m’hi portava també m’he fet un fart de veure’l passar perquè el pare hi tenia la fusteria al davant. Potser per això hi tinc un apreci especial pel tren de la Pobla, una línia que havia d’arribar fins a Saint Girons (França) i que es va quedar al Pallars. Aquest tren n’ha vist de tots colors. De fet li han cantat les absoltes més d’una vegada i fins i tot hi ha hagut dos manifestacions per evitar-ho. Després de molts problemes, la línia va passar a Ferrocarrils de la Generalitat, que la va renovar i va ampliar freqüències. I dilluns, per motius que no venen al cas, el vaig tornar a agafar. Del seient estant em vaig mirar la fusteria des de la que de petit aguaitava cada vagó que pujava cap a la Pobla i vaig recordar l’època d’estudiant i les moltes anècdotes que havíem viscut d’anada i tornada. Alguns diran que és una estructura d’Estat (el president Puigdemont va inaugurar els nous convois) però s’adjectivi així o no aquest és el nostre tren. L’únic que uneix Ponent i el Pallars. I això no té preu.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: