Lleida
9/22° C (vent)
97% 26 km/h

27 setembre 2020

Amor



No és estrany que una conversa sobre l’amor vingui motivada per l’absència del mateix. En sabem poc de l’amor. La prova és que fem el que podem, inclús de vegades ens hi esforcem i, encara i així, tot sovint errem en les formes i potser, també, en el fons. ¿És l’amor una proposta per a dos (o més), o una proposta per a un mateix? Per compartir l’amor amb una altra persona seria convenient que un hi arribi realitzat i que en pugui mantenir aquesta condició.

D’aquesta manera és fàcil prevenir afeccions tòxiques i estalviar-se culpar a l’altre del què fem o no fem. Sembla doncs que la bona salut en l’amor hagi de ser una derivada de l’autoestima. En aquest àmbit, fa uns anys, la moda de la literatura del creixement personal va irrompre amb força per democratitzar el discurs de l’empoderament, fins aleshores només a l’abast de les altes esferes. Però lluny del seu objectiu, si és que n’hi ha algun més enllà de la voluntat de fer negoci –molt bon negoci, per cert–, ha conduït i està conduint els consumidors, molts d’ells joves o molt joves, al fracàs.

La indústria de la motivació personal remena milions de divises a partir d’una terminologia que condueix a la mala interpretació dels límits, fins a situar l’amor propi al llindar de la idolatria o fer-la saltar directament al buit. Conclusions com les que afirmen que voler és poder, creences com les que defensen un suposat camí d’èxit basat, únicament, en la creença en un mateix, o la negació de la component racional en les relacions, fet que decanta tot el pes d’un propòsit al plat de la condició emocional, són exemples d’una manera d’entendre l’amor, i l’amor propi, esbiaixada.

En bona mesura perquè la literatura de l’amor cap a un mateix aporta solucions optimistes, balsàmiques, però sense horitzó i mancades de responsabilitat. La realitat és que l’amor cap a un mateix només és possible com a conseqüència d’una entrega incondicional vers els altres.

És fruit del que som capaços de donar i no esperar rebre. Per aquest motiu mantenir l’enteresa en l’amor és d’una delicadesa i exigència extremes i depèn de factors humans transcendentals: els personalismes, les curasses, les pors, són correctius letals, perquè la línia entre la veritat i la falsedat és tan fina que no queda espai per a interseccions. O ets amor, o no ho ets. Aquest fet suposa que en qüestió d’instants, d’hores, de dies, puguis passar del conjur harmònic a l’estrèpit d’una tempesta a alta mar i la resultant deriva emocional. 

Amor. Em venen al cap algunes seqüències de Haneke. Un parell de títols d’Erich Fromm. Fragments de cançons. Ancoratges, amants, paisatges, pells, dances, perfums, amics, família, rialles... En definitiva, ruïnes dels sentiments que m’han precedit i que segueixo explorant i tracto de reconstruir amb tanta paciència com és possible en aquestes temps d’incertesa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: