Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

Eva



De petit recordo observar el pare asclant llenya al corral. Prenia aire, al temps que alçava els braços i, amb ímpetu, aürtava la destral. Del tronc, que es veia vell i polsegós, se’n feien dues parts, rejovenides i perfumades. Vet aquí el procés de la vida. Dualitats que forcen a deliberar, que apropen a l’essència. Aquesta imatge romàntica de l’existència, però, no acostuma a ser l’habitual.

La realitat és que la meva generació tendeix a defugir les bifurcacions a través de patrons de comportament ampliament acceptats, els quals hem adoptat com a estil –per no dir imperi– de vida: estudia, estudia més, busca’t una feina, aparella’t, torna a estudiar, compra’t una casa, tingues canalla, un gos, el cotxe… Un procés programat que ens aparta de l’origen. 

L’Eva, però, ja no és així. Ella és catorze anys més jove. Que el Confinament ens atrapés a casa va ser un accident fortuït, de les millors circumstàncies que he viscut mai, i ens ha dut a aprendre l’un de l’altre dins un núvol d’amor, de rialles, de son i mandra a voltes, i de complicitats diverses. A saber travessar silencis. A procurar les paraules justes.

L’Eva m’ha descobert, amb tota certesa, que l’evolució humana és més hàbil del que ens pensem o imaginem. Ha esfondrat els fonaments de la Il·lustració, els quals, hores d’ara, per mi són les ruïnes d’un seguit de multituds amb vestit jaqueta i corbata incapaces d’interpretar el món.

Avui correspon interpretar-lo a l’Eva i ànimes semblants, les quals han desenvolupat, per exemple, una actitud passiva a l’hora d’empaitar expectatives, fet que els fa, precisament, exitosos. Podrien arribar a ser els actius d’un canvi de tendència que renovaria, per complet, els valors.

Però tinc una mala notícia: per ells, implicar-s’hi, seria com deixar de viure, i amb raó. Mentre jo continuo en gran part programat per desxifrar l’entorn a partir de l’anàlisi cíclic, a ella li basta un cop d’ull al seu voltant per captar i capgirar, en temps rècord, un context advers. Mentrestant jo he perdut el temps traçant la desimboltura d’una relació sentimental passada, mentre visc pendent de la salut econòmica, obsedit en els càlculs d’una hipotètica estabilitat de futur, ella ha passat de puntetes i ha dissenyat el que està sent un estiu envejable, segurament un dels millors de la seva vida.

La conclusió és que l’Eva no és resultat del seu esforç, sinó de la seva puresa. Davant d’aquesta lliçó no em queda altra via que la d’esmicolar, definitivament, el que quedava de la conducta protocolària de la qual m’he valgut fins ara. Perquè és més prudent i sensat reproduir la versió del món de l’Eva, un món obert, conscient, sostenible, senzill, rebel, sensible, que no pas el de l’opulència que ens han volgut fer creure.

He arribat a aquesta conclusió quan el fil esmolat de la destral ha caigut amb vehemència sobre el que jo he estat amb ella aquestes setmanes. I ara sóc dues parts. L’una fa el seu camí, l’altra es mor de ganes de tornar-se a fondre. Gràcies, amiga.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: