Lleida
9/19° C (pluja)
97% 26 km/h

2 octubre 2020

Joan, tinc la figa encetada



Un bon amic em diu que cada dos o tres anys rellegeix El nom de la rosa, que ha descobert que cada lectura afegida implica un crescendo respecte l’anterior. Superior, assegura, al que ocorre amb altres clàssics. El criteri d’aquest amic acostuma a portar-me alegries, així que he passat per la biblio. Però a més a més, l’atzar m’ha posat davant una antologia de contes de la Rodoreda, i com que sóc dels que rellisco amb els revestiments d'espiritualitat, de vegades caic i em poso de quatre grapes al parany del “res és casual”, que no és altra cosa que la creença segons la qual una o vàries forces divines de l’univers, en moments precisos de l’existència, ens col·loquen persones, objectes o experiències davant del nas per tal que hi ensopeguem i n’aprenguem. Els últims mesos se m’acumula la feina en aquest sentit. M’estic plantejant emetre’ls una factura en concepte de temps perdut. 

El cas és que pel mateix preu de la novel·la d’Umberto Eco (Nit Eco Nom, és el codi d’endreça que du al llom: no em digueu que no és bonic) m’he endut el volum de la Rodoreda. I a l’arribar a casa m’he posat a fullejar-lo. I quin pal tornar a sentir aquelles veus de pobra desgraciada malcasada. Fidel descripció de la realitat d’aquell temps, d’altra banda, suposo. El cor en un puny, la infelicitat com a norma transitant amunt i avall pels carrers i places de Gràcia. La vacil·lació entre si decantar-se per l’amor brut i senzill o pel fantasma de butxaca folgada que li resoldrà la vida… Però potser no és tan llunyana aquesta realitat. A diferència de la franquesa en els retrats femenins de Rodoreda, quan converso sobre l’amor i el sexe amb algunes amigues i conegudes, aquestes em confessen que el seu aparador social és una farsa. Una comèdia. Un carnaval continu. Que la veracitat és a les antípodes del que publiquen a Instagram. Bona part de les que són amb parella no saben com sortir-ne o acaben trobant excuses barates per romandre-hi. El sexe és nul o gairebé. I quan n’hi ha és de nivell rodoredià. De personatge rodoredià, vull dir. Desconec la fogositat i capricis de la vida sexual de la Rodoreda. No sé si s’ho devien explicar a la correspondència amb Joan Sales. Del pal: “ahir Joan, col·lega, vam fer tremolar el trebol. Tinc la figa encetada”. No crec. No els hi veig. Tant de bo. (Per cert, Maria Bohigas, sense voluntat d’ofendre, eh; que ens coneixem). I pel que fa a les amigues sense parella, a bona part d’elles el món interior se’ls ha complicat de tal manera que per desfer el laberint emocional on s’han ficat els cal l’ajuda d’un mecànic. 

Aquest diagrama de perfils també és extensible a les amistats masculines, encara que no tant per una qüestió de deixadesa. A tall d’exemple, en un dels capítols de la tercera temporada de Breaking Bad, el propietari de la cadena de menjar ràpid Pollos s’encara a Walt, i li etziba: “un home proveeix la seva família. Ho fa, inclús, quan no és apreciat. O respectat. O estimat. Simplement ho suporta i ho accepta. Perquè és un home”. En definitiva: si no som més a prop del segle XIV és perquè tenim tecnologia. Però el cap ens bull, com llavors, per escapar: sortilegis, heretgies, intrigues, secrets… Fins acabar per fotre foc a la barraca.  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: