Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

29 octubre 2020

Si arribo a baixar us escanyo a totes



En tenir un cap de setmana penjat i uns quants calers sobrers -tampoc cal gaires– per regalar-te un caprici, ara que ve la tardor, fes una escapada a Lisboa i deixa’t endur per la bohèmia del barri de Chiado. T’encantarà. Sobretot al vespre, quan la llum breu dels fanals es queda a mig fer damunt les llambordes dels carrers estrets i empinats i, de tant en tant, la porta d’un restaurant que s’obre deixa escapar les notes d’un fado en el punt àlgid del lament, de la nit de lluna i clavell, sense rumb, riu avall… Ai, una Maria qualsevol i portuguesa que canti a un amor desgraciat; fado, perquè em manca ta boca, fado perquè em manquen tons ulls, fado perquè se’n van anar amb l’ombra…

Ahir nit, abans d’anar-me’n a dormir, tancava la jornada tot escoltant Carlos Cano amb una infusió d’herbes menorquines i recordant un viatge a la capital de Portugal que queda molt lluny. A l’haver bufat tramuntana l’ambient era fresc, i, com que m’agrada dormir amb la finestra oberta fins ben entrat el fred, vaig treure el nòrdic d’entretemps per si, de matinada, només amb el llençol, la temperatura es feia incòmoda. El vaig deixar als peus. Però al voltant de les tres, tot d’una, uns crits han assaltat el barri. La tele dels de davant seguia en marxa, com de costum.

Tanmateix, aquesta vegada, el trist murmuri de l’aparell ha estat insubstancial; els crits d’un grup de joves, tot noies, ha acaparat l’atenció. Sense encomanar-se ni a déu ni a sa mare els ha donat per intentar posar-se a cantar al temps que es movien d’un indret a l’altre. Dins la seva realitat, sotmesa a una borratxera notable, els devia semblar ser al plató d’un d’aquests xous d’impacte.

La realitat, objectiva i obstinada, en canvi, s’ha dedicat a provocar la paciència dels que ja dormíem: una lletania de brams desafinats capaços de desvetllar un tronc. He estat temptat de baixar, perseguir-les i escanyar cadascuna de les components de les Spice Girls format caramelles.

Per això els vull adreçar aquestes darreres línies de l’article: Benvolguda, i abans de que se m’oblidi, m’agradaria començar desitjant que no et toqui el ditxós sorteig de la furgoneta campera de l’Instagram a la qual, estic gairebé convençut, has participat. I en segon lloc -i darrer-: quan d’aquí un temps el fluir de l’existència et dugui a un altre estil de vida i prefereixis passar la nit dormint en solitud o, per gust, abraçada a algun cos estimat o, si més no, acceptat, si de cop i volta a uns energúmens els entressin ganes de cantar o bramular com bèsties posseïdes al mig del carrer, de matinada, i a tu et pugés com una temptació ingovernable de baixar i escanyar-los, abans atura’t i procura recordar si, alguna vegada, tu també vas fer el ximple com en aquest moment ho fan aquests interfectes.

I si t’entra el dubte, si no pots assegurar amb rotunditat que no, que tu mai vas comportar-te d’aquesta manera, que la teva sempre ha estat una conducta impecable, queda’t dins el llit. Com a molt alça’t i beu aigua o busca els taps –que no recordaràs on has posat– que t’entafores a les orelles a l’anar a dormir els dies de festa major. Ara bé, si en canvi sents la certesa de que el teu expedient és impol·lut, llavors baixa i sense contemplacions arrea el santíssim sagrament que t’has guanyat a pols durant tots els anys de capteniment i ordre.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: