Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

Yoga never dies



Punk is not dead o Punk never dies, amb el puny enlaire i els dits petit i índex estirats, són dues de les cites iconogràfiques del moviment reaccionari (i justificat) dels anys setanta. Que hagueren adoptat el terme punk -literalment, escòria-, probablement expressat per algun parent directe del o de la jove que va acudir a un dinar familiar amb cresta, imperdibles i una pinta xocant, no fa més que constatar l’habilitat del col·lectiu per colar-se en un espai destacat i perdurable de l’imaginari. De totes maneres part dels feligresos de Ramones o Sex Pistols, estigmatitzats pels corrents d’opinió dominants que assimilaven l’activisme punk a un comportament destructiu, van veure com la seva militància sensible amb la defensa dels drets dels animals, el veganisme, el vegetarianisme o l'abstinència en el consum d’alcohol i altres drogues, quedava sense altaveu. L’hàbit no fa el monjo. I parlant de monjos, ara farà tres anys d’un taller espiritual del Dalai Lama al Ladakh, de majoria budista. Durant els tres dies consecutius, riuades de seguidors, desenes de milers, van acudir al punt de trobada. I em fa fascinar l’autogestió, l’absència de controls militars o policials i, sobretot, la senzillesa, l’humor agut i la facilitat de transcendir d’aquell vellet que explicava històries de Buda, però també de Mahoma i de Jesús. Perquè el budisme tibetà, els principis dels bons homes de Nazaret i de La Meca, i l’ideari del punk parteixen del mateix estadi: plantar cara al sistema. La diferència entre uns i altres és en un punt extremadament subtil: el futur. A orient els és més fàcil viure el present perquè no necessiten el futur imprescindible i implícit en la cultura de la il·lustració, de tradició occidental. Per aquest motiu a occident reaccionem quan ens quedem sense horitzó, perquè sense futur no tenim present, com va ocórrer als joves dels anys seixanta i dels setanta. Com ha ocorregut en altres períodes de la història o els darrers anys amb la desbandada del capitalisme. Per contra, a la cultura oriental no occidentalitzada -cas contrari al de Hong Kong-, menys necessitada d’albirar futurs o expectatives, la societat interioritza el canvi i actua, tot i saber que la mobilització no quedarà exempta de represàlia per part del poder. Sigui com sigui aquests no deixen de ser capítols de desafiament al sistema. De manera impertinent en el cas dels puncarres, i com qui no vol la cosa en el cas dels seguidors de Buda.

Avui el ioga és el nou punk i també el nou budisme. Milions de seguidors hem acceptat el compromís de reptar el poder, des de la particularitat d’un mateix, a partir de promoure una altra manera de viure, que es contagia, que viu d’acord amb uns principis que acosten al benestar propi i col·lectiu. Des del respecte al mediambient i als animals, des del consum responsable, des de la gènesi de la sostenibilitat planetària, i tot instruint cos i ànima. Ara bé, aquesta disposició, xatos i xates del ioga, no ens obliga a retratar-nos a l’Instagram tothora com un peix bullit i sotasignar-ho amb sentències cursis, filantròpiques i del més enllà. Ni a escoltar Deva Premal o Krishna Das en bucle. Ni justifica l’ortodoxisme tronat. Que això no és l’Índia. Això és el Mediterrani, on la vida no sempre fa olor de sàndal. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: