Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

Al sexe no hi ha Déu que el castri



A les portes de l’any mil quan l’Església, dominada per l’esperi monàstic, situava la sexualitat sota el seu estricte control i prohibia als servidors de Déu utilitzar el sexe alhora que estigmatitzava les dones, creava un conflicte de dimensions majúscules i insolubles que encara arrosseguem. Al sexe no hi ha Déu que el castri. La pederàstia i també els abusos soterrats per part del clergat cap a les dones, segueixen estant a l’ordre del dia. I el Papa, en el discurs de clausura de la Cimera Vaticana per abordar el problema, no va donar cap mesura concreta per solucionar-lo, sinó frases fetes que han provocat la decepció de les víctimes... Parlant de frases papals: ¿què me’n diuen de les que va dir per justificar que Linda Ghisoni, experta en Dret Canònic, parlés davant dels 180 jerarques eclesiàstics?, “Invitar a hablar a una mujer no es entrar en la modalidad de un feminismo eclesiástico, porque a fin de cuentas todo feminismo termina siendo un machismo con faldas”. Tradueixo: “Si la dona parla en mascle és ben rebuda i se l’escolta”. ¡No et fot!  Ben mirat, però, hi ha indicis de progressisme eclesiàstic en l’argument. A l’època medieval, que la dona actués baronívolament era considerat pecaminós. Ara, per al Pontífex, és un valor. A més, segons què diu l’escriptora i filòloga Marta Sanz, “A algunas feministas no les inquieta el tenerla más larga”. Fins i tot en fan ostentació: com menys femenina sigui una dona, més possibilitats té que se la prenguin seriosament. Sona a feminisme ranci, però tot té cabuda en la lluita per la igualtat...
On ja no combrego amb el Papa és quan opina que “Dar más funciones a la mujer en la Iglesia, no resolvería el problema de los abusos sexuales” (está por ver, su Eminencia) i afegeix: “Se trata de integrar a la mujer como figura de la Iglesia en nuestro pensamiento. Es este el paso que debemos hacer: la mujer es la imagen de la Iglesia, es esposa, madre. Un estilo. Sin este estilo hablaríamos del pueblo de Dios como organización, però no como família alumbrada por la Madre Iglesia”. ¿Lo qualo? La cosa em sona a allò de “la parte contratante de la primera parte contratante es la parte contratante de la primera parte” que deia el Groucho Marx. És a dir, la retòrica com a cortina de fum per distreure’ns del que realment importa: el debat seriós sobre els abusos clericals, el permetre el matrimoni als sacerdots i la inclusió de la dona en el sacerdoci. Potser la pederàstia no desapareixeria del tot, però disminuiria. Quant al sacerdoci femení, com a mínim afavoriria que les dones repartíssim hòsties enlloc de rebre-les. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: