Lleida
8 / 24° C (sol)
97% 26 km/h

20 maig 2019

¡Alegria, que és Festa Major!



Això cantava la Trinca anys 70’s. ¡Alegria, perquè sant Anastasi és el millor!, replico jo en aquest 2019 vesicular.  “A punt per gaudir la celebració que més exemplifica allò que és Lleida”, segons resa la cofoia salutació del Paer en Cap tot obrint el bé de déu del programa de la Festa Major. ¿Qui m’ho havia de dir que híper-ventilaria amb revetlles, esports, concerts, castells, sardanes, ball de bastons, diables, pirotècnies, teatre, ofrenes, batalla de flors? ¿Que fliparia, quinceañera, amb els ocres grafitters del cartell suburbà de Juan Manuel Pajares, presidit per uns Indíbil i Mandoni amb actitud torera. ¿Torejant la Festa?¿Serà que amb les eleccions a tocar, la d’aquest any potser sigui la primera i la darrera Festa Major de l’alcalde Fèlix Larrosa i Piqué? ¡Alto Marisa, no cridis al mal temps! Així, ciutadanes i ciutadans, “Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. ¡Salta i balla, canta la cançó!”. Després de botar despreocupades, votarem amb senderi, perquè, sinó, tot serà monocolor... 
¿Què no? A fer punyetes allò de “L’extraordinària vivència ciutadana de la Festa i els espais públics que compartim amb esperit de bona convivència”, que proclama orgullós el senyor alcalde en el pregó de convit. ¡Tot el Maig Festiu d’un diarreic groc caganiu! Grogues les Titelles de la Fira, grogues les vestidures dels pseudo-Moros i pseudo-Cristians, grogues les penyes de l’Aplec del Caragol. Amb tant de groc omnipresent, hauré de sortir rabent. Fins i tot, els salva-pàtries han fet fora la flor de lis de l’escut de la Paeria, encastant-li una estelada groga amb la barretina onejant al vent groguenc. Auxili! Socors! Mare, ajuda’m! Em pessigo la pell de gallina groga, em mossego la cresta groga, em faig un pipí groc, i el malson groguenc que no s’esvaneix gens. S’ha magnificat, descomunal, convertit en una immensa cassola d’allioli groguíssim, i jo al costat, socarrimada conilleta bruna i nua en graella ardent amb un llacet groc al morro i uns llaços merda d’oca a les dues potes, oberta en canal...
No em féssiu dir com, que retorno en mi de mi. A la pantalla de l’ordinador la imatge d’un feliç alcalde Larrosa, presentant cartell amb la resta de l’equip. Els gegants al darrera els empetiteixen. ¿Auguri del que se’ns ve a sobre? A l’equip de música sona l’atrotinat elapé amb els brams poca-substàncies d’uns còmics canors ultra espavilats, “Apa, anem-hi, corre, vine. ¡Salta i balla, canta la cançó!”. Comptat i no debatut, ¿al·lucinat malson d’una nit de maig? Vade retro votar en groc. Tot esdevindria monocolor. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: