Lleida
4/11° C (núvols)
97% 26 km/h

24 gener 2020

Animal o idiota, vet aquí la qüestió política



Al “Diccionario del Diablo” el càustic periodista Ambrose Bierce ens recorda que el vot és “El signo e instrumento de poder que tiene un hombre libre para convertirse en un inepto y destrozar a su país”. Quan Bierce va escriure el diccionari, les dones no podíem votar. Avui sí. Però no. Sóc una dels 10.505.944 electors que no vam passar per les urnes sacrificials. Com a dona lliure puc exercir el vot. Però voti a qui voti, contribueixo a engegar el país a Can Pistraus. La caterva de candidats que es presenten a les eleccions en llistes tancades segons les dictadures dels partits, no tenen cap altre objectiu que satisfer inconfessables ambicions personals, i fer el paripé onanista al líder aclamadíssim, un paio que canvia d’opinió com de calçotets...
Amb tot, si no me’n vaig a una illa deserta, no puc desempallegar-me de la política. Només pel fet de sobreviure en societat sóc un animal polític. Res a fer. Resulta que no anar a votar també és un acte polític, com ho és aquest article. Pretendre ignorar la política és cosa d’idiotes. Així anomenaven els antics grecs als que es desentenien dels assumptes públics. És a dir, ser o no ser...animal o idiota. Cruel dilema. De moment, ho deixo aquí. Temps al temps. Tot escrivint em vindrà la inspiració. Faré com els polítics animals, que van parlant i xerrant a l’espera d’un pensament brillant que els serveixi per seguir vivint del xollo... 
¿Què me’n dieu dels Pedro Sánchez, el Gentleman de Chamartín, i Pablo Iglesias, el Mandril de Galapagar, pesos mosca, abraçats al centre del quadrilàter per no caure noquejats? Un tongo dels que fan època. Posada a que m’hauré d’empassar el pacte (pactito feo) si acaben ensarronats pels rufians d’esquerra, el que m’enfila a la parra és que es tracti d’un acord entre dos mindundis populistes, mascles d’escrot unflat de testosterona. El podemita Iglesias ha perdut l’oportunitat de mantenir la paraula, deixant la vicepresidència del govern a la companya de catre, Irene Montero (Monta Tanto, pero no Tanto Monta) atès que després de les anteriors eleccions, els passadissos de la Moncloa anaven plens que, de prosperar el pacte, seria la candidata. ¿De què ha servit que Unidos Podemos, degut al suflé feminista, es transexualitzés a Unidas Podemos, si el pelacanyes Iglesias s’ha passat la dona per la tranca? Malgrat tenir adeena femenina, l’ambició segueix sent patrimoni del Mascle i, com diria Calderón de la Barca, el Mascle només és de Deu. A hores d’ara, ser o no ser... animal o idiota, el tàndem Sánchez-Iglesias ho ha resolt: som animals idiotes.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: