Lleida
15/27° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 setembre 2020

Aquí no hi ha platja… ni muntanya!



“Podéis tener Corrala, organillos y chulapas, pero al llegar agosto, ¡vaya, vaya, aquí no hay playa!” es planyien Los Refrescos, banda de rock pop madrileny, l’estiu de 1989. Amb un deix d’irada nostàlgia, els recorda el nostre Oh yeah! de capçalera Andrés Rodríguez a LaMAÑANA un divendres del juny de desgràcia (desgràcia que encara dura). I té raó l’Andrés.

A Lleida ciutat tenim La Llotja, orfeons i castellers, però en arribar l’agost, ¡vaja, vaja, aquí no hi ha platja! El Tripartit del Canvi Climàtic, vull dir del canvi quimèric dels pueyos, postius i talamontes encara no ha instal·lat cap platja urbana com al París postmodern. Per simulacre de muntanya, gaudim d’un turonet on, temps ha, hi havia una exòtica mesquita que els iconoclastes cristians van transformar en catedral gòtic-romànica. I si la muntanya no ve a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. I qui diu Mahoma, diu servidora...

Aquest preàmbul protohistòric ve a tomb per situar la qüestió climàtica: la ciutat esdevé un forn. Millor dit, un microones híper-calòric, no ja a l’agost, sinó al juny i juliol. Sobretot a la cara nord de la Seu Vella. A redós de l’antic Canyeret. Ho canta, clar i lleidatà, carrincló, Carles Juste lo Beethoven: “A l’estiu, fins molt de nit/ ningú a casa pot dormir./ És la terrassa del bar, que és plena de sorolls i crits./ Cantaran per rumba i garrotin/ fins que es queixin els veïns”.

Per tant, tocaria tocar el dos. Carretera i manta. Rumb al mar o la muntanya. El virus, però, i les autoritats (in)competents ens mantenen retinguts contra natura. Vacances ve de vaques grasses.

I insolidàries. Confesso que sempre he tingut un repunt de culpabilitat judeocristiana en marxar. Aquest any, però, ho faria reconfortada. Fins i tot el nostre flamant Ajuntament PseudoRepublicà allà dies va decidir que penjaria el cartell “Tancat per vacances”. ¿Tindran els trons de fer-ho ara? Poc s’ho pensava l’amatent alcalde Pueyo que es tancaria tota la ciutat i no precisament amb vacances pagades...  

A partir d’avui, el ¡Tarde, querido! obre parèntesi i si mai ens desperimetren,  deixaré el pla per canviar d’aires. Si fos una caragirada, ho dissimularia dient allò ultratòpic de que me’n vaig a “carregar les piles”. No pas. De fet, el que sí faré és pila. Amb tot, quan arribi setembre, si tot va bé, hi tornaré. Bon estiu! Si més no. Tant de bo. Sí??  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: