Lleida
2/15° C (boira i sol)
97% 26 km/h

21 febrer 2020

‘Bellissimo’, espectacle a prova de nostàlgies



Sempre m’ha agradat el circ. Preservo a la memòria entranyables records de funcions màgiques a la llum dels focus sota la  carpa. Posaven color i lluentons a la grisa monotonia de l’Espanya de la infantesa. Així, en saber de la presència a Lleida de Il Circo Italiano, em va faltar temps per dur-hi la néta.

Malgrat la fama que el precedeix,  no les tenia totes. A banda de les piruetes de trapezistes i malabaristes; de les divertides picabaralles entre l’August i el Clown, pallassos omnipresents en tota funció comme il faut, el circ dels meus records segueix presidit pel morbo que em provocaven els domadors enfrontant-se a les feres.

I per l’excitació en veure el seguici d’elefants, zebres, micos... publicitant el major espectacle del món pels carrers de la ciutat. La correcció enfront el maltractament dels animals (?) ens ha privat de la fascinació per la bellesa i els rugits salvatges de les feres davant el fuet que les doblegava... 

Contemplant, però, Bellíssimo, el nou espectacle de Il Circo Italiano, els recels s’esfumen i em rendeixo a la fantasia d’un circ diferent. No té animals, però el risc es manté en els impecables números acrobàtics que desafien la gravetat.

Fundat l’any 1961 per Claudio Rossi, és el quart any que aquest circ ve a Lleida, sempre amb actuacions renovades. Conduits per l’inefable Paute (Pau Sarraute en estat de gràcia) exercint d’august amfitrió, secundat pel clown Capitano, els 30 artistes que conformen la troupe de malabaristes, contorsionistes, trapezistes, ballarins... exhibeixen les seves arts dins una atmosfera de colors, llums, focs i fums que no deixa lloc a l’avorriment durant les dues hores d’espectacle.

Els ulls esbatanats i il·lusionats, les eufòriques riallades de la néta, subratllant les actuacions (m’encanten! em deia a cau d’orella), donaven fe de la bondat del que veiem. ¿Hi ha millor crític que una nena que es diverteix? 

En acabar la funció sortim a la nit. Altres circs, molt menys estimulants m’esperen: el mediàtic i el polític. Per endarrerir l’inevitable encontre (de grat per força hauré de fer cap a les seves bajanades, sóc articulista, que hi farem!), per endarrerir l’encontre, deia, m’entretinc fotografiant la carpa i les caravanes que s’intueixen en la foscor i que ara acullen una altra funció: la que transcorre entre bambolines.

La intueixo molt més prosaica i de la pena que la visionada a la pista. Almenys és el que les pel·lis sobre el circ m’han fet arribar. Malgrat tot, aplaudeixo la dignitat poètica d’una professió que sobreviu en un món hiperrealista.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: