Lleida
4/16° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 novembre 2019

'Bye-bye!'



Ha arribat l’hora de fer una pausa. Deia Italo Calvino que de tant en tant s’ha d’aixecar el nas del paper (avui diria de la pantalla) i observar el món. No és que com a norma no l’aixequi. La meva cita setmanal amb vostès des d’aquest diari cada divendres requereix que ho faci. ¿Com elucubrar opinions sinó? Tampoc és que estigui cansada. Si descomptem xerrar amb els amics davant una bona taula, o coses més íntimes que em callo, no m’imagino res més estimulant que escriure els articles setmanals. Però, com a molts fills i filles de veïna, em ve de gust desconnectar i anar-me’n al refugi muntanyenc. Res d’aixoplugar-me en hotels uniformats per les mateixes avorrides comoditats, repetides arreu, que el boom turístic ha provocat...
Passejar o seure a contemplar paisatges que no em cal explicar ni analitzar perquè s’expliquen per sí sols i componen una harmonia a la qual no hi tinc res més que afegir és el que vull. Allí no és necessari buscar-li els tres peus al gat, les paraules són sobreres. Com ho és des de fa un temps la presencia d’una càmera vicarial. A més de passar-m’ho bé escrivint, durant molt de temps la fotografia em feia perdre el món de vista. Literalment. Davant d’una espatarrant posta de sol amb el rerefons de les muntanyes, em faltava temps per recórrer a la càmera i fotografiar-la amb la qual cosa acabava vivint l’experiència contemplativa per delegació..
¿Què em perdré mentre seré fora? ¿L’estrena d’alguna pel·lícula? Prou greu que em sap, a més, amb la calor, la refrigeració de les sales és un plaer afegit. ¿Deixar d’assistir a les activitats culturals estiuenques? Això no em treu la son perquè són encara més grises que les de la resta de l’any. ¿Les picabaralles polítiques? Digueu-me pessimista, però molts del temes que els manaires tarden en dirimir seguiran irresolts quan torni. I no parlo dels pactes que no acaben de lligar, que també. Tant o més preocupant és que tota la caterva de polítics a qui hem encomanat el govern només pensin en els diners que necessiten (per a enriquir-se?) i no en programes d’humanització i humanístics...
Pot semblar que vull refugiar-me en la meva torre d’ivori. Res més lluny del que pretenc. Només faig que prendre alè per recarregar les piles. M’ajudaré de lectures de textos rebels com els inclosos a Contra todo esto de Manolo Rivas. I és que, malgrat ser pessimista, ho sóc de cor alegre que diu el Sabina i la munició que em donen el polítics em serveix per compondre articles, tot mirant de dilucidar les mil cares de les seves veritats. O mentides, ves a saber. Al setembre hi tornaré. Bon estiu!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: