Lleida
4 / 18° C (sol)
97% 26 km/h

18 març 2019

Capa i Pawlikowski: ¿blanc i negre o color?



Amb les imatges encara fresques de Robert Capa en color, la sorprenent per insòlita exposició sobre el reconegut fotoperiodista hongarès (Budapest, 1913-Indoxina, 1954) amb que CaixaForum ha iniciat la seva rentrée cultural a Lleida, me’n vaig a veure Cold War, segon film rodat a Polònia de Pawel Pawlikowski (Varsovia, 1957) desprès de l’oscaritzada Ida, totes dues filmades en blanc i negre. Em crida l’atenció el canvi de registre quant al tractament de la fotografia d’ambdós artistes... Robert Capa assolia la fama pel seu mestratge en la fotografia de guerra en blanc i negre, considerat a l’època el color indiscutible per al tractament de temes seriosos, i amb què va documentar alguns dels esdeveniments polítics més importants de l’Europa occidental a mitjans del segle XX. Ara la revisió de la seva obra que ens serveix CaixaForum de la mà de la comissària Cynthia Young, ens permet descobrir un Capa inquiet que no se n’estava d’utilitzar el color, reservat per a la publicitat i la moda, com a eina potent per a informar sobre els esdeveniments bèl·lics...
Pawel Pawlikowski, que havia filmat les seves anteriors pel·lícules en color, darrerament opta per una austera i sensible utilització del blanc i negre. Es tracta d’un blanc sobre negre i un negre sobre blanc, alternant amb la gamma de grisos, d’una textura boirosa i una profunditat de camp que ens aboca als abismes d’una història d’encontres i desencontres amorosos, ambientada en la grisa Polònia dels anys 50 i 60 i en el París la nuit del mateixos anys. És la grisor polonesa el que duu a Pawlikowski al tractament fotogràfic de Cold War: “No tengo un fetiche para el blanco y negro, no pienso en esos términos. El blanco y negro tiene sus limitaciones, pero para el mundo al que me quería trasladar le daba algo mucho más dramático y contundente” (El Confidencial, 4/10/18). ¿Un retorn al blanc i negre per als temes seriosos? Un apunt, però, potser el film hauria subratllat millor el contrast entre la grisa Varsòvia i la lluminosa París si les escenes que succeeixen en la capital francesa haguessin estat filmades en color...
Sigui com sigui, tant la pel·lícula com l’exposició fotogràfica m’han rejovenit. En blanc i negre o amb color, són opcions que retraten l’ambigüitat de temes intemporals com la llibertat, la felicitat i el desengany. Transpiren l’emoció gens fortuïta per uns mons que no eren tan bigarrats amb imatges i sons com el nostre. I amb el valor afegit que, en sortir, et procuren com mai l’experiència de descobrir en què t’ha canviat el visionar-les...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: