Lleida
16-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 setembre 2019

Carmen Alborch i "las llaneras solitarias"



La mort aquesta tardor de l’escriptora valenciana Carmen Alborch, professora de dret, senadora i ex-ministra de la 5ª Legislatura presidida per Felipe González, m’ha fet rellegir el seu llibre Solas, gozos y sombras de una manera de vivir (‘Temas de hoy’, 1999). No em cal buscar gaire, des que el va publicar forma part dels meus llibres de capçalera. Hores després de morir l’escriptora, Fernando Sánchez Dragó sense gens de tacte i amb ganes de buscar polèmica li qüestionava l’autoria del llibre en una lamentable intervenció a esRadio –la cadena de Federico Jiménez Losantos– comentant, amb irònica benevolència, que probablement el va escriure a quatre mans amb el seu company i periodista José Luis Gutierrez. ¿I..? L’escrivís sola o a quatre mans, l’extraordinari èxit del llibre rau en que, trencant estereotips, manifesta que viure sola no es el mateix que estar sola...
En les seves reflexions, Solas, distingeix entre la soledat elegida i la imposada. Admetent que si no és voluntària la soledat pot esdevenir insuportable, el llibre apunta com alleujar-la tot traient-li partit. No és pot ser feliç sempre, que deia François Giraud la ministra francesa, també de cultura com l’Alborch. Per damunt de tot, però, Solas, es centra en els avantatges de la soledat quan és elegida per les dones, a qui defineix com “llaneras solitarias”: “La soledad es necesaria a la hora de construir un mundo interior rico y para el equilibrio de las relaciones interpersonales”. És a dir: quanta més autonomia tenim, les relacions milloren. I no només les socials, també i sobretot les de parella...
Allunyant-se dels clixés de la dona alienada a la recerca del Princep Blau, Carmen Alborch, fent seves les paraules de l’escriptora nord-americana Patti Putnicki, defineix amb ironia les noves exigències de la dona madura alliberada, i sobradament preparada, a l’hora d’escollir partenaire: “Subimos el listón a medida que bajan nuestra tetas”. En la mateixa línia irònica, tanca les boques dels que comenten amb una rialleta que l’autonomia de la dona comporta el peatge de dormir sola: “Frente a la imagen conservadora de la mujer competente que paga con la cama vacía el éxito professional, se contrapone la que duerme a pierna suelta en diagonal”. Amb “la sonrisa vertical”, afegeixo...
Podria seguir ad infinitum esmentant les frases ocurrents i lúcides que el llibre aboca per desmitificar el viure acompanyada. De totes, em quedo amb la que tanca el llibre: “La existencia no está amenazada por el aislamiento, sino no por ciertas formas de comunicacion empobrecedoras y alienantes”. ¡Ull viu, internautes!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: