Lleida
15/27° C (sol)
97% 26 km/h

19 setembre 2020

Cibernautes?... Sociofrenètics?



“De cuando en cuando, y a lo lejos, hay que darse un baño de tumba”. La  cita és de Pablo Neruda i li serveix a l’escriptor i articulista Jordi Soler per bastir l’assaig El reverso de la crisis, un dels molts que componen el seu llibre Bárbaros (2015).

L’assaig de Soler fa referència a la crisi econòmica del 2008 i també als estralls de la  Segona Guerra Mundial via Orwell. En la frase de Neruda no busca consol filosòfic, sinó aprendre a mirar les coses amb la deguda distància per valorar millor els efectes positius i negatius d’una crisi...

Si la del 2008, segons Soler, ressuscitava valors que la puixança econòmica havia sepultat (el valor de la cooperació col·lectiva, la solidaritat, la descoberta dels veïns, la compassió, l’esperit de sacrifici...), també ho fa la crisi provocada per aquesta pandèmia. Només que ara, malauradament, el “baño de tumba” no ens el donem “a lo lejos” com suggereix Neruda, sinó dia sí i altre també.

I la gran lliçó és que ens ha fet conscients, com mai, de la nostra fragilitat. El nostre cos es manifesta amb tota la seva cruesa: som mortals. Hi ha veus que diuen que d’aquesta crisi en sortirem renovats. Tant de bo. El meu pessimisme (optimisme informat, recorden?) i la història de la humanitat em diuen, però, que mai no aprenem i, passat un temps, reprenem els errors...

Parlant de cossos i de fragilitat, ben mirat, potser sí que alguna cosa ens quedarà gravada a cop de virus. Abans de la pandèmia la gran majoria de les relacions interpersonals les fèiem des d’un teclat (mail, whatsapp, SMS, twiter, skype i un llarg etc.), fet que cada cop més ens imposava una vida distanciada, sense cossos. Ara que el confinament ens ha obligat sí o sí a esdevenir cibernautes per comunicar-nos i poder suportar l’aïllament, ves per on trobem a faltar el contacte amb els altres.

El virus no només ens recorda que els humans tenim cossos, sinó que el distanciament de la tecnologia no pot suplir una carícia, un abraçada o l’olor dels éssers estimats. I encara més, ens fa conscients de la gent de la qual depenem. 

Si tot plegat ha de servir per posar en valor el nostre sentit de societat, el vers de Neruda que encapçala l’article tindria més sentit que mai. Per si de cas i a l’espera de tan bon pronòstic (m’és difícil bandejar l’escepticisme), m’aplico el que deia la Carmen Martín Gaite: “Mientras dure la vida, sigamos con el cuento”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: